Després de mesos oblidada en un calaix, la nova llei de memòria democràtica ha adquirit velocitat de creuer. Ahir es va tancar un text definitiu que compta amb el suport d’una majoria del Congrés, després que el Govern central aconseguís atraure EH Bildu al «sí» a la norma, i malgrat que amb ERC encara no s’ha tancat cap acord. Entre les modificacions pactades amb algunes forces hi ha el reconeixement explícit de la «política de persecució i repressió» contra el català, el basc i el gallec durant la dictadura franquista.
PSOE, Unides Podem, PDeCAT i Més País han acordat introduir aquest nou punt en la llei que, primer, haurà de ser aprovada en la comissió constitucional dilluns que ve, 4 de juliol i, després, en un ple extraordinari del Congrés. El pla que estudia el Govern és que obtingui el vistiplau de la cambra baixa en la primera quinzena de juliol, amb el suport del PNB, EH Bildu, PDeCAT, Més País i altres partits minoritaris. Amb aquesta aritmètica, el «sí» d’ERC, molt crític, seria innecessari.
Entre les esmenes pactades també s’introdueix un canvi pel qual s’estableix com a víctimes de la dictadura «les comunitats, les llengües i la cultura basca, catalana i gallega en els seus àmbits territorials lingüístics, els parlants dels quals van ser perseguits per fer-ne ús». També s’inclouen les «institucions d’autogovern catalanes i basques i les corporacions locals». En aquest sentit, s’apunta que seran «objecte de les mesures específiques de reconeixement i reparació contemplades en la llei».
Drets humans
Entre els acords establerts amb EH Bildu i que han portat a la formació abertzale cap a un vot favorable hi ha l’ampliació de les investigacions sobre hipotètiques vulneracions dels drets humans fins al 31 de desembre de 1983. El text promou la creació d’una comissió «d’àmbit estatal, de caràcter acadèmic, temporal i no judicial, independent», que ajudi a aclarir les violacions dels drets humans durant la Guerra Civil i la dictadura.
Així, amb la nova redacció es proposa la creació d’una altra comissió tècnica que elabori un estudi sobre els «supòsits de vulneració de drets humans a persones per lluitar per la consolidació de la democràcia, els drets fonamentals i els valors democràtics» fins al 31 de desembre de 1983. Això suposa obrir la porta a investigar les actuacions dels governs d’Adolfo Suárez i Leopoldo Calvo Sotelo i el primer any de Felipe González com a president. Per tant, la intenció de Bildu podria ser investigar l’acció dels GAL.
Dues mesures més que la portaveu d’EH Bildu, Mertxe Aizpurua, ha considerat especialment simbòliques són el compromís del Govern d’adequar com a lloc de memòria el fort de Sant Cristòfol a Pamplona, utilitzat com a «presó franquista per a presos polítics», i la cessió a l’Ajuntament de Sant Sebastià del Palau del Cim, lloc on «van torturar» el 1983 els membres d’ETA José Antonio Lasa i José Antonio Zabala.
D’altra banda, s’ha modificat el primer article de la llei per declarar «il·legal el règim» franquista, una de les peticions que ERC va posar sobre la taula a l’inici de la negociació i que al PSOE no van acabar d’acceptar. S’afegeix que els tribunals franquistes, declarats «il·legítims» en el text inicial, són també «il·legals», cosa que suposa la nul·litat de les sentències que van imposar. Això inclou, entre molts altres, la del president Lluís Companys, de l’afusellament del qual es van complir 80 anys el passat 15 d’octubre.
La norma preveia la creació d’un inventari dels béns espoliats durant la Guerra Civil i la dictadura, així com el reconeixement i la reparació de les víctimes que van realitzar treballs forçats. Els canvis recullen el dret al rescabalament dels béns incautats i les sancions econòmiques per raons polítiques, ideològiques, de consciència o creences religioses. Així, una comissió analitzarà les mesures de reparació.
