La presidenta del Parlament, Laura Borràs, és a un pas de seure a la banqueta dels acusats i el seu futur polític comença a ser una incògnita. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va decidir ahir continuar el procés judicial contra la també presidenta de Junts per, presumptament, fraccionar contractes de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) per beneficiar un amic. La decisió, que és el pas previ a la presentació per part de la fiscalia del seu escrit d’acusació i l’obertura de judici oral, deixa a la corda fluixa Borràs al capdavant del Parlament, el reglament del qual estableix que ha de ser desposseïda de les seves funcions quan el seu cas arribi a judici en estar vinculat a delictes de corrupció.
En una interlocutòria molt contundent, el jutge Jordi Seguí, instructor de la causa, dóna per conclosa la investigació a Borràs i tres imputats més pels presumptes delictes de prevaricació, frau, falsedat documental i malversació de fons públics. El magistrat dóna 10 dies a la fiscalia per presentar el seu escrit d’acusació, després de concloure que «va abusar de les seves funcions» al capdavant de la ILC i va acordar amb el seu amic Isaías Herrero, entre el 2013 i el 2017, el fraccionament i l’adjudicació irregular de 18 contractes menors per 330.442 euros (es van pagar, al final, 309.176 euros).
L’escrit remarca que Borràs, presumptament, «va dictar resolucions injustes en aprovar les adjudicacions d’aquests contractes» sota sospita, ometent un concurs per «afavorir els interessos» del seu amic i «en detriment de la defensa dels interessos generals». El togat veu «indicis prou sòlids» de la «concertació» entre els dos imputats i la «confecció i posterior presentació» per part d’Herrero de pressupostos atribuïts a persones i entitats que han negat la intervenció. Per al jutge, hi ha proves que l’actuació de Borràs «ha comportat un perjudici als cabals públics», ja que la determinació dels imports dels contractes trossejats i les factures es feia «amb criteris arbitraris».
En la causa també s’hi han inclòs missatges de veu enviats per la presidenta del Parlament a un empleat de l’ILLC en què aquesta, després d’abandonar la institució i l’endemà que els Mossos escorcollessin la casa d’Isaías Herrero, li demanava que li enviés amb urgència per correu «tots els contractes» a nom del seu amic i «tot allò que hem pagat al seu nom».
Davant d’aquestes acusacions, fonts de la direcció d’ERC afirmen que «les coses han canviat». El març passat, els republicans rebutjaven forçar la destitució de la presidenta del Parlament. Ara, tot i això, un corrent majoritari en la formació s’inclina per «no abaixar el nivell d’autoexigència» de l’independentisme sobre casos relacionats amb la corrupció. «El relat de Borràs fa aigües quan apareixen els seus àudios i quan apareixen les declaracions dels empleats», al·leguen les fonts esmentades.
I el que era una gran incomoditat per a ERC, fer veure que no advertia la presència de l’elefant davant del televisor, per por que en les eleccions municipals del 2023 pogués rebre una trompada, s’ha convertit ara en una mena d’imperatiu moral que, si no s’aplica, també pot perjudicar la pròpia imatge dels republicans, que presumeixen de portar 90 anys d’història sense un sol cas de corrupció. «Seria una broma que dilapidéssim aquest capital. I més per una persona aliena al partit», sentencia una altra veu d’ERC.
Debat obert
El debat continua obert i no s’espera cap decisió ni ara, ni tampoc quan, transcorreguts els 10 dies de termini que té, la fiscalia comuniqui la pena que sol·liciti. Serà quan el jutge obri judici oral, és a dir, digui data i hora per a la vista, quan el Parlament activi els seus mecanismes reglamentaris. I per tant, ERC, si així finalment ho decideix, actuï.
L’article 25.4 del reglament del Parlament explicita que en els casos en què un diputat sigui acusat per delictes «vinculats a la corrupció», la Mesa del Parlament, «un cop sigui ferma la interlocutòria d’obertura del judici oral i en tingui coneixement, ha d’acordar la suspensió dels drets i deures parlamentaris de manera immediata». Junts manté un suport decidit a la presidenta del partit, confia que ERC no perjudicarà el seu soci de Govern i insisteix que es tracta d’un atac de la repressió de l’Estat, i per això no es pot parlar de corrupció, sinó de persecució política.
