Diari de Girona

Diari de Girona

Es podria anul·lar el cas Pujol?

Les defenses esgrimeixen les clavegueres policials com el primer argument contra les acusacions d’Anticorrupció; els jutges que van instruir la causa i la fiscalia sostenen que tota dada sospitosa va ser apartada convenientment

Jordi Pujol arribant en cotxe a un acte privat, l’octubre de 2018. | ALBERT BERTRAN

Tots els judicis consisteixen a resoldre el dubte de si una persona és innocent o culpable. I el cas Pujol no n’és una excepció, però compta amb la peculiaritat que per determinar si hi va haver els delictes de blanqueig de capitals i fiscals que es jutjaran caldrà determinar també si les clavegueres policials del Govern de Mariano Rajoy, amb l’excomissari José Manuel Villarejo al capdavant, van enterbolir les indagacions tant com per anul·lar les seves conclusions o no. L’Operació Catalunya, com es coneix popularment, o Proyecto Barna, com la definia el mateix Villarejo a les agendes en què resumia les seves reunions i les opinions dels seus interlocutors, reflecteixen com des de l’Executiu de Rajoy es va buscar investigar l’independentisme per neutralitzar aquesta proposta política i, a més, rellançar la imatge del PP. Dit així semblaria clar que tot el que procedís d’aquestes trobades significaria gairebé una investigació prospectiva, vetada per la llei, i, per tant, amb la qual seria impossible investigar i molt menys condemnar. Però les coses poques vegades són blanques o negres i haurà de ser el tribunal que jutgi el cas el que decideixi.

El cas Pujol correspon a la Fiscalia Anticorrupció, que el separa de l’Operació Catalunya, l’existència de la qual en tot cas no veu necessari investigar, perquè va descartar tots els informes policials contra polítics catalans o qualsevol altra persona que no reunien les condicions necessàries per iniciar una investigació en no apreciar indicis de delicte.

La defensa

De totes les referències aparegudes a la premsa o a les agendes de Villarejo, com els suposats comptes a l’estranger de l’exalcalde de Barcelona Xavier Trias o l’expresident català Artur Mas, només es va judicialitzar amb èxit el cas Pujol. Va ser a partir de la denúncia que Victoria Álvarez, exparella de Jordi Pujol Ferrusola, va presentar per portar efectiu en bosses a Andorra. Fonts fiscals destaquen que aquest extrem no s’ha tingut en compte per fer l’acusació i que per això no sol·liciten el testimoni d’Álvarez en el seu escrit, en què demanen nou anys de presó per a l’expresident, 29 per al seu primogènit, 14 per a Josep i vuit per a la resta dels seus fills.

Tot i això, l’Operació Catalunya està molt present en els escrits de defensa de tots ells. S’hi afirma que la «causa troba origen i impuls en la iniciativa al marge de tota legalitat processal i control judicial protagonitzada per un grup de funcionaris del Cos Nacional de Policia que van afavorir i van activar relat de denúncia enfilada a la seva incoació». Amb les últimes notícies sorgides, es plantegen ampliar les proves proposades per al judici, entre les quals hi ha el testimoni de diversos policies dels imputats en peces del cas Tàndem, en què s’investiguen les clavegueres policials, amb Villarejo al capdavant. Argumenten que agents agregats a l’Ambaixada espanyola a Andorra van coaccionar els accionistes majoritaris de BPA perquè incomplissin la reserva que mereixen les dades bancàries i facilitessin la pantalla amb els comptes que els Pujol tenien a Andorra.

Un dels policies implicats, l’exdirector adjunt operatiu Eugenio Pino, quan va declarar com a imputat davant la justícia andorrana, va assegurar que no va fer res amb la pantalla fins que l’expresident català va admetre públicament que aquests diners eren una herència que havia deixat el seu pare a la seva esposa i els seus fills. Fonts jurídiques apunten que va ser en aquell moment quan es va dotar de legalitat el document, malgrat que el seu origen era si més no qüestionable.

Els jutges

Sigui quin sigui el futur del cas Pujol, el que és segur és que no hauria arribat fins a estar esperant judici, si no hagués estat per la cura amb què van treballar els seus instructors. El primer, el jutge Pablo Ruz, no va admetre inicialment la denúncia d’Álvarez per a disgust de la camarilla de Villarejo i quan va ser obligat a fer-ho per la Sala Penal de l’Audiència Nacional va aconseguir que la investigació estigués a càrrec de policies de la seva confiança , que també es van ocupar del cas Gürtel.

El segon, José de la Mata, va sospitar de l’origen del contingut del pendrive que li va ser aportat i el va separar de la resta de la causa per evitar-ne la contaminació. Va remetre les actuacions als jutjats d’instrucció madrilenys i gràcies a això Pino es va convertir en el primer condemnat de les clavegueres policials.

Compartir l'article

stats