Els agents de la UDEF que es van encarregar d’investigar el cas de l’expresident del FC Barcelona Sandro Rosell van incloure en els seus informes dades obtingudes del bloc d’un suposat confident que va ser captat pel comissari José Manuel Villarejo, segons es pot comprovar en els mateixos oficis que la Policia va enviar al Jutjat Central d’Instrucció número 3, que va instruir la causa a l’Audiència Nacional. El 6 de juny del 2015, el llavors fiscal en cap de l’Audiència Nacional, Javier Zaragoza, va decidir incoar una investigació contra diversos empresaris, entre ells Sandro Rosell. El Ministeri Públic havia rebut informació de l’FBI sobre presumptes cobraments il·legals en relació amb la FIFA, que assenyalaven els empresaris Julio César Rocha i Rafael Esquivel. I de rebot, Washington també apuntava l’expresident del FC Barcelona, que hauria ingressat «transferències milionàries».
Mesos després, en concret l’1 de febrer del 2016, la UDEF va elaborar un primer informe que ja apuntava clarament les presumptes irregularitats comeses per Rosell, a qui es vinculava amb el cobrament de comissions il·legals en relació a l’adjudicació del Mundial del 2022 a Qatar. La investigació va progressar a l’Audiència Nacional, que va acabar decretant l’ingrés a la presó de l’expresident del Barça, que va estar gairebé dos anys en presó preventiva. Tot i això, el tribunal va acabar exonerant l’exdirectiu del club català.
Objectiu prioritari
En les dates en què era investigat en secret a l’Audiència Nacional, Rosell ja era considerat un objectiu prioritari de l’anomenada operació Catalunya, una investigació parapolicial promoguda des del Govern de Mariano Rajoy en contra dels independentistes catalans. L’expresident del Barça havia estat assenyalat per Villarejo, que el gener del 2014 s’havia reunit, amb un nom fals, amb el confident José Luis P. per obtenir informació sobre Rosell, tal com consta en les agendes. Una gravació publicada per El Món posa de manifest que ja el novembre del 2012 la llavors presidenta del PP català, Alicia Sánchez-Camacho, havia encarregat a Villarejo incloure Rosell en l’operació Catalunya. I segons les anotacions ho va fer, ja que aquest va encarregar a l’exinspector Antonio Giménez Raso, que va cobrar fons reservats per aquests treballs, que «posés en marxa» la investigació contra l’expresident del club blaugrana.
Així, tant Villarejo com l’inspector de Policia Antonio Giménez Raso es van reunir amb José Luis P., promotor del bloc La Transparencia de Sandro Rosell, on es denunciaven les suposades irregularitats de les activitats econòmiques de l’exdirectiu català. Diferents anotacions de Villarejo mostren els contactes dels promotors de l’Operació Catalunya amb José Luis P., que reconeix haver conversat sobre Rosell, però rebutja de manera categòrica haver col·laborat amb el pla parapolicial del comissari jubilat contra els polítics independentistes catalans. José Luis P. explica que no va saber que s’havia reunit amb Villarejo fins anys després, ja que el comissari va utilitzar en les trobades el nom operatiu de «José Javier Hidalgo Estévez», que suposadament era un «periodista i advocat» amb importants contactes a l’Audiència Nacional.
Al bloc del confident de Villarejo consta encara avui una gravació del maig del 2017 d’una trucada telefònica feta per un comandament policial, responsable de l’operació en què es va detenir l’expresident del Barça, en què l’agent alertava de l’arrest de Rosell . «José Luis, [et truco] per explicar-te una coseta ràpida, perquè vegis que els teus esforços no han estat debades», diu el cap policial, que és interromput pel confident. «Sé que han detingut Sandro Rosell. Sembla que almenys algun ha caigut. M’han confirmat des dels Estats Units que s’ha detingut Teixeira [expresident de la Federació Brasilera de Futbol], està detinguda la dona de Sandro....», prossegueix el denunciant. «Aquí ja no et puc ajuadr jo.... El que ha sortit públic, és públic», prossegueix el suposat agent policial, que torna a ser interromput per Pérez: «Sí, sí, sí, no et preocupis, ho entenc de sobres, no et preocupis. De moment el dia està sent meravellós i prou m’ha costat arribar fins aquí i sense ajuda, que ho sabeu i sense mitjans», conclou. Després de publicar-se les anotacions de Villarejo sobre Rosell, el mateix comissari va reconèixer en una entrevista a TV-3 disposar d’informació sobre la investigació policial, alhora que es va oferir a aportar aquesta documentació a l’advocat de l’expresident del Barça.
Informació «ampliatòria»
En el mateix sentit, El Periódico, del mateix grup editorial que Diari de Girona, ha pogut confirmar que els informes de la UDEF que van servir per acusar Sandro Rosell van incloure al·lusions a les publicacions que José Luis P. realitzava al seu bloc. En concret, al primer ofici policial, de l’1 de febrer de 2016, l’agent qualifica aquesta bitàcola com un «mitjà públic d’informació», i s’hi refereix per recordar que l’expresident del Barça havia estat apoderat de la filial espanyola de la companyia suïssa ISL. Aquest era un indici més, segons l’informe, contra Rosell, ja que aquesta companyia havia estat acusada d’haver pagat comissions a l’expresident de la Federació Brasilera de Futbol Ricardo Teixeira.
El segon ofici policial sobre Rosell, del 31 de març del 2016, també va incloure una al·lusió de les publicacions de La Transparencia de Sandro Rosell. I ho va fer en relació amb el presumpte cobrament de comissions de l’expresident del Barça arran d’un partit amistós celebrat a Qatar el 2010 entre l’Argentina i el Brasil. Les dades aportades al bloc van servir a la UDEF per a una informació «ampliatòria» dels indicis contra Rosell, que va ser absolt en el judici celebrat a l’Audiència Nacional.
