El Jutjat de Primera Instància 3 de Barcelona ha desestimat la demanda interposada pel PDeCAT, partit hereu de Convergència Democràtica (CDC), contra Junts i membres del partit en què s’impugnava l’assemblea que va canviar els càrrecs de la direcció d’aquesta darrera formació, fundada per Carles Puigdemont, abans de la ruptura entre les dues organitzacions que va derivar en una disputa per les sigles. La sentència pot ser recorreguda.
La jutge María Nieves Osuna constata la manca de «legitimació activa» del PDeCAT per demanar la nul·litat dels acords adoptats en aquella assemblea de Junts del 27 de juny del 2020. És a dir, segons la magistrada, no té l’«interès legítim que és necessari posseir per exercitar o suportar la presentació d’una demanda en aquest sentit». En aquesta reunió, que es va fer de forma telemàtica, no només es va acordar el nomenament de nous càrrecs del partit, sinó també les modificacions estatutàries del domicili social i la forma de celebració de les sessions dels òrgans col·legiats. «No s’acredita quina repercussió certa tenen els acords impugnats sobre l’esfera jurídica» del PDeCAT.
La constitució de Junts
L’inici del conflicte judicial està relacionat amb la propietat del nom JxCat. Inicialment, els titulars de JxCat eren treballadors del PDeCAT, amb Laia Canet com a presidenta, que també han estat exculpats. Canet va ser qui va inscriure la marca el 2017. La jutgessa també rebutja l’argument del PDeCAT dels vincles econòmics, de recursos i «capital polític» amb JxCat des de la constitució d’aquesta darrera organització el juny del 2018. En aquest sentit, la resolució estableix que els acords adoptats per Junts en l’assemblea del 27 de juny del 2020, es referien «exclusivament» a qüestions d’organització i funcionament intern, fet pel qual eren «alienes», per tant, a assumptes que estiguessin vinculats als acords de coalició.
