L'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) defensa que cal demostrar que hi ha "deficiències sistèmiques" en el sistema judicial de l'Estat per rebutjar les euroordres contra els líders independentistes reclamats per l'1-O. En resposta a les preguntes del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, l'advocat general del TJUE Jean Richard de la Tour apunta que no es pot rebutjar l'entrega per risc de vulneració de drets fonamentals si no es demostren "deficiències sistèmiques o generalitzades en el funcionament del sistema judicial de l'estat membre emissor". A més, el lletrat defensa que el tribunal que ha de decidir sobre l'entrega no pot qüestionar si el Tribunal Suprem és competent.

L'opinió no vinculant de l'advocat general del TJUE apunta que Bèlgica es va extralimitar en el rebuig a l'euroordre de l'exconseller Lluís Puig, la qual va denegar per risc de vulneració dels drets fonamentals i en qüestionar la competència del Tribunal Suprem per jutjar els implicats en el cas de l'1-O. Malgrat referir-se als motius pels quals Bèlgica va rebutjar l'extradició de Puig, els arguments que el tribunal doni en la sentència definitiva afectaran a la resta d'euroordres contra líders independentistes, inclosa la de Carles Puigdemont.

En les conclusions, el lletrat defensa que l'autoritat judicial que ha de decidir sobre l'extradició no pot "controlar" si el Tribunal Suprem és competent perquè seria contrari al "principi d'autonomia processal", pel qual els estats poden designar l'autoritat judicial competent per emetre euroordres. També considera que seria contrari al "principi de reconeixement mutu", que l'advocat general considera clau en la cooperació judicial dels estats. Per aquest motiu, en les conclusions subratlla que el rebuig de les euroordres ha de ser "una excepció que ha de ser objecte d'una interpretació estricta".

Pel que fa al rebuig d'una entrega en veure risc de vulneració de drets fonamentals, l'advocat general del TJUE diu que no es pot fer si "no es disposen de dades que permetin demostrar, mitjançant una apreciació global basada en dades objectives, fiables, precises i degudament actualitzades, que existeixi un risc real de vulneració del dret fonamental a un procés equitatiu (…) a causa de deficiències sistèmiques o generalitzades en el funcionament del sistema judicial de l'estat membre emissor".

En aquest sentit, el lletrat apunta que si no existeixen "deficiències sistèmiques", l'autoritat judicial que ha de decidir sobre l'entrega no ha de "dubtar" que la persona en qüestió podrà recórrer les decisions dels tribunals per "declarar, corregir o sancionar les possibles vulneracions dels drets fonamentals a un procés equitatiu davant un tribunal establert prèviament per llei". En el cas dels líders independentistes, remarca que "tenen a la seva disposició vies de recurs a l'estat membre emissor perquè es controli, fins al nivell del Tribunal Constitucional, la vigilància d'aquest dret fonamental".

A més, el lletrat argumenta que el dret a un judici just "no és absolut i pot ser objecte de limitacions". Així, subratlla que cal que s'apliqui "plenament" el principi de "confiança mútua entre els estats membre" per "accelerar i simplificar la cooperació judicial" i "lluitar contra la impunitat", dos dels objectius que persegueix la normativa de les euroordres.

"Una comprovació en profunditat, per part de l'autoritat judicial de l'execució, de l'existència d'un risc de vulneració del dret fonamental a un procés equitatiu quan no existeixen deficiències sistèmiques o generalitzades en el funcionament del sistema judicial de l'estat membre emissor no seria altra cosa que l'expressió d'una desconfiança cap als tribunal d'aquest estat membre", diu el lletrat.

Sobre la possibilitat que el Tribunal Suprem dicti noves euroordres, l'advocat general del TJUE defensa que la normativa avala que es pugui fer contra la mateixa persona i dirigida a la mateixa autoritat judicial que ja ha denegat prèviament l'extradició "contravenint el dret de la Unió Europea". Això podria obrir la porta a una nova euroordre contra Puig, l'únic sobre el qual s'havia arribat a prendre una decisió definitiva a Bèlgica sobre l'extradició. Això sí, el lletrat apunta que la nova euroordre ha de tenir un "caràcter proporcionat".

Les preguntes de Llarena

L'opinió de l'advocat general del TJUE respon a les preguntes prejudicials que Llarena va presentar el març del 2021 després de la negativa de Bèlgica a extradir l'exconseller Lluís Puig en veure un risc de vulneració del dret a un judici just i a la presumpció d'innocència. Això marcava un precedent per a la resta d'euroordres i Llarena va enviar al TJUE fins a set preguntes en les quals exposava els seus dubtes sobre la interpretació que fan els magistrats belgues de la normativa que regula les euroordres. 

Concretament, Llarena va preguntar al TJUE si Bèlgica pot examinar el risc de vulneració de drets fonamentals en el cas dels exiliats. En cas que així sigui, també demanava esclarir si l'opinió del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries vinculat a l'ONU és un element prou sòlid. A més, el jutge del Tribunal Suprem volia saber fins a quin punt Bèlgica pot rebatre la seva competència per jutjar els implicats en el cas de l'1-O.