L’exdiputada de la CUP Anna Gabriel ha decidit seguir els passos de l’exconsellera Meritxell Serret i ahir va comparèixer voluntàriament al Tribunal Suprem, assistida pel mateix lletrat, Iñigo Iruin, que era l’habitual de l’esquerra abertzale en causes per terrorisme. El magistrat instructor del procés independentista, Pablo Llarena, la va deixar en llibertat i la va citar a declarar el 14 de setembre, van confirmar fonts jurídiques.
Gabriel, que va fugir a Suïssa el febrer del 2018, després de ser citada a declarar per Llarena, va ser processada el març d’aquell mateix any per desobediència, delicte pel qual mai ingressaria a la presó, ja que està penat amb inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic i multa de fins a 12 mesos. Se la va declarar en rebel·lia el 9 de juliol de 2018. Pel delicte que se li imputava no existia ni ordre europea ni internacional de detenció en contra. Només hi havia una nacional d’arrest perquè fos posada a disposició del Tribunal Suprem per així prendre-li declaració indagatòria.
Regularitzada la seva situació, Gabriel va tornar a Suïssa per via terrestre (també havia anat a Madrid amb cotxe) i seguirà exercint com a secretària general del sindicat Unia Genève a la regió de Ginebra, càrrec que exerceix després d’haver estat triada el novembre del 2021.
En un comunicat, l’exparlamentària anticapitalista va defensar que ha fet aquest pas processal «necessari per recuperar la llibertat de moviments» a causa del context polític i judicial actual i de consideracions personals, tot i que descarta quedar-se a viure a Espanya. «De moment, en coherència amb una sèrie de responsabilitats professionals i personals que he anat adquirint, continuaré vivint i treballant al mateix lloc on he treballat i viscut els últims anys», sosté l’exdiputada de la CUP.
En roda de premsa, el parlamentari cupaire Xavier Pellicer va explicar que l’equip jurídic de Gabriel va exigir «claredat» al Tribunal Suprem per conèixer de quins delictes concrets se l’acusava i que, en certificar que era per desobediència, es va decidir a personar-se voluntàriament per poder gaudir ara de llibertat de moviments, també al territori espanyol.
El cas de Serret, diferent
Però pocs dubtes podia tenir Gabriel sobre que estava imputada únicament per un delicte de desobediència, perquè així constava en les actuacions que van acabar amb la condemna dels líders independentistes que no van decidir fugir. Diferent era el cas de Serret, perquè ella també estava processada per malversació de cabals i podria haver estat jutjada pel Suprem com Santi Vila, Meritxell Borràs i Carles Mundó.
Aquests tres van ser absolts del delicte de malversació. Com que la responsabilitat de Serret era similar, Llarena va remetre la seva causa al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que també va ser l’encarregat de jutjar els membres de la Mesa del Parlament presidida per Carme Forcadell acusats de desobediència i la també exdiputada de la CUP Mireia Boya, que va resultar absolta, perquè no va rebre cap requeriment directe del Constitucional i pel seu càrrec no podia impedir la tramitació de les lleis de desconnexió en no formar part de la Mesa de la Cambra. Tampoc en formava part Gabriel.
Amb això clar, una vegada al Suprem, Gabriel va regularitzar la seva situació i va quedar en llibertat amb l’única obligació de comunicar qualsevol canvi de domicili i de telèfon. Llarena la va citar a declarar el proper 14 de setembre. Com va passar amb Serret, no hi ha cap risc que ingressi a la presó ni tan sols cautelarment.
