Cop de porta del president de la Generalitat, Pere Aragonès, a qualsevol retoc en la política fiscal i, concretament, a la supressió de l’impost de successions i a estudiar l’eliminació del de patrimoni com demana Junts per Catalunya. El cap del Govern va deixar ahir clar que el seu objectiu de cara als pressupostos de l’any que ve és «consolidar» l’actual model de fiscalitat, ni abaixar ni apujar impostos.
En l’última sessió de control abans del període de vacances, la líder dels comuns, Jéssica Albiach, va allargar la mà a Aragonès per reeditar l’acord que va salvar els comptes del 2022 després del veto de la CUP, això sí, amb quatre condicions prèvies: complir rigorosament el que ja s’ha acordat per a aquest any, negociar des de l’inici -és a dir, començar com a soci prioritari i abans que es reparteixin previsions de fons per conselleria-, que els comptes siguin expansius i un darrer arran del conclave de la postconvergència: que no es toqui l’impost de successions ni el de patrimoni perquè permeten recaptar 1.400 milions anuals.
«[La de Junts] És una posició de partit que respecto, però no està en el pla de Govern i tampoc és la meva. Els impostos redistributius s’han de preservar, sobretot en moments de crisi econòmica com l’actual. Fa deu anys es va retirar [l’impost de successions] i es va haver de recuperar perquè ja es van veure les conseqüències», va justificar el president, disposat a negociar amb En Comú Podem els comptes de l’any que ve i certificant així el seu primer acostament en públic per arribar a un acord. Encara més després que els anticapitalistes s’autodescartin com a socis i apostin per una esmena total al Govern i amb el PSC enfadat per la «insuficient» obra de govern a Catalunya.
Les fases del diàleg
La sessió també va servir al president per exposar què espera de la represa del diàleg entre governs. I va dir que aspira a aconseguir «revertir l’arquitectura repressiva» contra l’independentisme a través de la taula de diàleg. Potser no en la reunió de la setmana que ve a Madrid, però sí gràcies a una successió de trobades. Així que no preveu aixecar-se de la cadira malgrat l’ofensiva de Junts contra el desglaç.
Aragonès va situar la desjudicialització com la primera fase del «camí cap a la resolució del conflicte». «Quan la part antirepressiva quedi avançada, podrem afrontar l’arrel del problema, la relació política», va continuar, en el que va voler resumir com una segona fase: «No serà fàcil, hi haurà moltes dificultats, però estem en la situació que estem i no ens podem perdre en això del quan pitjor, millor».
El cap del Govern va rebutjar els retrets i la ingenuïtat que li atribueix la bancada postconvergent després d’haver certificat em el seu conclave que no tornaran a formar part de l’alineació catalana i que, a més, faran tot el que puguin per liquidar aquest espai que va néixer d’ERC, en negociació amb el PSOE. Precisament, Aragonès els va voler recordar que no abandonarà la mesa de diàleg perquè va ser una de les seves promeses electorals, un dels motius de la seva elecció pel ple i el primer punt de l’acord de legislatura que van signar ERC i Junts.
La crítica de Batet
El líder de la postconvergència a la cambra, Albert Batet, li va retreure que continuï insistint en la taula de diàleg quan «no hi ha predisposició real a la negociació» i quan el president del Govern, Pedro Sánchez, «no aporta solucions» per a l’amnistia i l’autodeterminació . «Si hi ha una mínima possibilitat de resoldre el conflicte, hi seré», va concloure Aragonès.
