La generació mil·lenial i totes les que vénen al darrere viuran «una o dues pandèmies» més d’una intensitat com la de la covid-19. Ho adverteix Joan Guix, exsecretari de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (Aspcat) i membre de la Societat de Salut Pública de Catalunya i Balears (SSPCB). El canvi climàtic i la globalització facilitaran (de fet, ja ho fan) la transmissió mundial dels virus. El coronavirus ha posat de manifest la importància d’enfortir la salut pública. Segons Guix, la vigilància epidemiològica (un dels aspectes de la salut pública) a Catalunya s’ha reforçat arran de la pandèmia: «Ha aconseguit eines informatives i ha rebut un increment de recursos humans, com ara rastrejadors i epidemiòlegs». El «gran risc», segons la seva opinió, és que sigui «flor d’un dia».
Tot i això, l’epidemiòleg Joan Caylà, membre de la Societat Espanyola d’Epidemiologia (SEE), destaca que gran part d’aquest personal incorporat «no està format». «I molts altres tenen contractes que ja han acabat», afegeix Caylà. A més, adverteix que la covid-19 i la verola del mico han deixat aparcat el seguiment d’altres malalties de declaració obligatòria, com ara la tuberculosi i el VIH/sida. Tot i que Guix creu que la vigilància epidemiològica sí que ha entrat a l’agenda política, no ha passat el mateix amb la promoció de la salut i la prevenció. «Això pot provocar problemes perquè són aspectes molt importants fora de l’epidèmia. Estem parlant, per exemple, de seguretat alimentària i de salut comunitària», detalla Guix. I insisteix que, «en temps de pau», és «tan important» la protecció i la promoció de la salut com la vigilància epidemiològica.
L’exsecretari de Salut Pública també posa el focus en el fet que, a causa de la crisi sanitària, en els darrers anys ha quedat relegada la lluita contra el canvi climàtic. Així mateix, destaca, s’ha posat poc èmfasi en el biaix social que han tingut els contagis de covid-19. «S’ha tractat molt poc que el virus ha afectat molt més els pobres», assenyala. Guix sí que creu que Catalunya està «preparada» per detectar una nova pandèmia, no obstant, afegeix que faltarà desenvolupar «la part farmacològica» quan aparegui un nou virus.
És menys optimista Joan Caylà, que considera que el sistema encara no ha estat prou enfortit. Després de la covid-19, els epidemiòlegs espanyols es troben amb l’obstacle de la verola del mico, que està afectant molt Madrid i Barcelona. «Això implica que la gent que fa epidemiologia de camp s’hi ha de dedicar en exclusiva. I, aleshores, queden aparcades altres malalties de declaració obligatòria, com el VIH/sida, la tuberculosi i les de transmissió sexual», apunta Caylà.
En aquestes infeccions hi ha hagut retards en els diagnòstics. Aquest epidemiòleg insisteix que no s’està fent un «bon seguiment» d’aquestes malalties i per això és impossible fer-ne informes anuals. Sí que valora positivament que Espanya estigui impulsant la creació d’un centre estatal de salut pública, encara que de moment es desconeix on s’ubicarà.
