Laura Borràs afronta les últimes hores com a presidenta del Parlament després que el jutge dictés l’obertura de judici oral pels delictes de prevaricació i falsedat documental per presumptament haver trossejat contractes entre el 2013 i el 2017 durant la seva etapa al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) per beneficiar un amic seu. Tots els partits, llevat de Junts, estan disposats a aplicar l’article 25.4 del reglament de la cambra i a suspendre «de manera immediata» la líder postconvergent per estar acusada de delictes vinculats a la corrupció.
La Mesa es reunirà demà per dur a terme el cessament temporal de la presidenta. PSC, ERC i CUP votaran a favor de suspendre-la i els seus cinc vots s’imposaran a l’únic que podrà registrar Junts, ja que només es pronunciarà la diputada i secretària de l’òrgan rector Aurora Madaula, perquè Borràs està implicada directament i, per tant, afectada per conflicte d’interessos. La dirigent es quedarà sense sou, sense dret a vot i sense opcions d’exercir la representació parlamentària, almenys fins que tingui sentència i depenent de la resolució del tribunal, ja que el fiscal li demana sis anys de presó i 21 d’inhabilitació. De moment conservarà el seu escó, perquè la llista electoral no corre, i en cas de ser absolta recuperarà les seves funcions com a diputada.
La incògnita és ara quin moviment durà a terme Borràs, és a dir, si decideix apartar-se i renunciar a la presidència perquè el seu grup pugui proposar un altre candidat i continuar al capdavant de la institució o si, per contra, s’atrinxera i opta per deixar la seva cadira buida, cosa que implicaria que les seves funcions queden a les mans de la vicepresidenta primera, Alba Vergés, d’ERC.
Els republicans insten la postconvergència a prendre una decisió sobre el futur de la presidència i asseguren que estan disposats a acceptar una proposta per complir l’acord de legislatura, que marca que ERC ostenta el comandament de la Generalitat i Junts, la batuta del Parlament. Mai abans no s’ha suspès un president del Parlament i tampoc abans s’ha aplicat l’article 25.4 del reglament. La decisió és insòlita i és una conseqüència de la inclusió d’aquest article al reglament el 2017, a proposta de la CUP i amb els vots de Junts pel Sí.
