El Govern central i la Generalitat es van comprometre ahir a impulsar el català al Parlament Europeu, però no serà fàcil. El text fruit de la taula de diàleg recull que l’executiu espanyol demanarà a l’Eurocambra que es consideri el català «com a llengua d’ús en el ple». Tanmateix, fonts oficials d’aquesta institució a Madrid asseguren que primer seria necessari que el català fos considerat «llengua de treball» al Congrés i el Senat. Tot i que a la cambra alta el seu ús està permès en situacions concretes, a la baixa no es pot fer servir un idioma diferent del castellà. El PSOE va votar en contra d’una modificació del reglament que pretenia posar remei a aquesta situació fa menys d’un mes.
«Ampliarem el dret dels representants de la ciutadania espanyola a fer la seva tasca en totes les llengües cooficials», va defensar el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, després de la reunió de la taula de diàleg celebrada a la Moncloa. En concret, va puntualitzar que es modificarà el reglament del Senat, on el català, el gallec i el basc ja es poden utilitzar per defensar mocions, i al Parlament Europeu. Res del Congrés dels Diputats. El PSOE sempre s’ha mostrat en contra d’impulsar una modificació que permeti que els oradors utilitzin les llengües cooficials en el ple. Es va alinear amb el PP, Vox i Cs fa poc més d’un mes per tombar una proposta registrada pels socis del Govern i Unides Podem. En cas d’haver-la avalat, haurien sortit els números perquè la proposta tirés endavant després del tràmit parlamentari.
Les normes de cada Estat
Aquesta decisió podria convertir en un brindis al sol l’acord al qual s’ha arribat amb la Generalitat. El reglament pel qual es fixa el règim lingüístic de la Comunitat Econòmica Europea i que estableix quines són les llengües oficials de la Unió Europea assenyala en l’article 8 que respecte als estats on hi hagi diverses llengües oficials «l’ús d’una llengua es regirà, a petició de l’Estat interessat, per les normes generals de la legislació d’aquest Estat». És a dir, la petició del Govern no tindria massa sentit si es té en compte què l’ús del català no té cabuda a les Corts Generals en la legislació espanyola actual.
Fonts del Parlament Europeu posen com a exemple el cas d’Irlanda, on l’anglès i el gaèlic tenen categoria de llengües oficials i són presents de manera equitativa a tot l’Estat. Això va fer que l’any 2005 s’inclogués el gaèlic com a idioma oficial i de treball de la Unió Europea. Tot i això, hi ha la possibilitat que Espanya presenti una proposta davant la Mesa del Parlament Europeu perquè, sense que es consideri el català com una llengua oficial, se’n permeti la utilització.
