L’empresari José Manuel Parra va declarar en un judici que es va iniciar ahir a Barcelona per una presumpta trama de factures falses. Segons el seu testimoni, des de Convergència Democràtica i més concretament l’exdirigent d’aquest partit i exconseller Germà Gordó, el van obligar a cobrar actes de la campanya electoral del 2010 a través de la productora audiovisual Triacom, que era gestionada per l’exgerent de TV-3 Oriol Carbó. «Ho mostro per demostrar que jo no he tingut res a veure amb Hisenda, ni he defraudat, simplement vaig fer una feina per a un partit i em van obligar a cobrar-la a Triacom», va afirmar. «O ho agafes o ho deixes», li van arribar a dir, en el sentit que des de CDC el van forçar a emetre les factures fictícies.
«Jo rebia instruccions de Carbó, que em deia l’import i el concepte de la factura. L’hi portava a la seva oficina i ell em feia la transferència», va explicar Parra davant la jutge. «No emparava cap servei de Triacom», va recalcar. «Nosaltres vam fer els albarans i les factures i els vam entregar a Carbó (...). Ell m’anava dient quan em faria el pagament», va remarcar. «Em van dir que tardaria a cobrar entre tres i cinc mesos i vaig trigar un any i escaig. No tenia cap altra manera de cobrar aquestes feines. Si reclamo judicialment a CDC tinc un problema, perquè he de pagar proveïdors i treballadors i ja sabem la dilació que hi ha, amb la conseqüència de perdre el client», va assegurar. Aquest empresari, a través de tres societats, va emetre «factures simulades» a la productora audiovisual per un total de 550.000 euros, més 99.000 d’IVA.
Per donar suport a aquesta explicació, l’advocat de l’empresari va aportar l’àudio d’una conversa que Parra va mantenir amb Gordó, que va tenir lloc el 17 d’octubre del 2011, en què l’expolític català li deia que per cobrar pels serveis realitzats per a CDC havia de girar factures falses a la productora audiovisual. El lletrat, a més, va entregar a la jutge de Barcelona dues interlocutòries de l’Audiència Nacional, que instrueix el cas Triacom (una derivada del cas 3% de presumpte pagament de comissions), que en el seu dia van rebutjar la nul·litat d’aquestes converses i van consignar la seva validesa.
Les defenses es van oposar al fet que s’admetessin aquestes proves, però la jutge ha acceptat incorporar-les a la causa. Carbó va reconèixer en la vista que factures emeses per la seva empresa eren falses. Una de les persones que s’asseuen al banc dels acusats en aquest judici és David Madí, que va ser la mà dreta d’Artur Mas en l’extinta CDC i també va ocupar el càrrec de secretari de comunicació del Govern, però pels seus negocis particulars que no tenen res a veure amb el partit en què va militar. L’acusació pública li atribueix, igual que a sis persones més, un delicte de falsedat documental en concurs amb dos més de frau a Hisenda, per la qual cosa li demana dos anys de presó.
Honoraris
Segons va explicar l’acusació, dues de les mercantils administrades per David Madí, IKI Cat XXI i Nubul Consulting, van emetre factures presumptament fictícies a l’empresa del productor audiovisual, sempre segons la fiscalia, per un import de 194.700 euros. Els conceptes que apareixen en tots aquests documents són: «honoraris sobre serveis prestats al primer semestre del 2011 d’acord amb el contracte signat el gener del 2011» o «briefing, campanya i producció de la junta general d’accionistes de la societat Gas Natural».
L’exalt càrrec de CDC va negar durant el judici que les factures fossin falses i va defensar que va fer treballs de consultoria i assessorament per a Triacom, una empresa que va definir com el «client més petit que tenia». En un incisiu interrogatori, el fiscal Pedro Castro va mostrar la seva estranyesa, ja que companyies importants van contractar ràpidament els seus serveis. «En aquest país soc molt conegut», va afirmar. I va afegir: «Molta gent em ve a buscar per temes de comunicació».
