Dos acords molt satisfactoris, segons l’opinió de l’executiu de Pedro Sánchez. Dos primers passos positius però parcials, segons la Generalitat. Així es valoren en les dues administracions els dos pactes segellats en la tercera reunió de la taula de diàleg Govern-Generalitat, celebrada ahir a la Moncloa. Pactes a favor de la desjudicialització del conflicte i en defensa de l’ús del català a l’escola i les institucions. Dos pactes reflectits en dos textos prou genèrics perquè les dues parts puguin destacar l’aspecte més favorable als seus interessos. Per al Govern central, que els consellers assumeixin que qualsevol proposta ha de respectar les institucions i procediments democràtics és una cosa destacable. Per a la Generalitat, que es negociïn canvis legislatius per desinflamar la via judicial del procés i l’executiu doni suport a la recent llei educativa contra les quotes de castellà són dos avenços significatius.
Desinflamar la via judicial
Pel que fa a l’anomenada «desjudicialització», el document no inclou cap referència concreta a allò que intenta aconseguir ERC: suprimir o rebaixar la tipificació penal del delicte de sedició, o modificar el funcionament del Tribunal de Comptes, entre d’altres. En la compareixença posterior a la reunió, que va durar una hora i 45 minuts a la Moncloa, el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, va ser clar a l’hora de reiterar que malgrat la voluntat del Govern d’«harmonitzar» aquest delicte amb la resta de la UE -és a dir, rebaixar-lo-, el Govern no considera que existeixi aquesta majoria parlamentària avui dia, «la qual cosa no suposa que no pugui existir en algun moment». En canvi, la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, després de la reunió, va afirmar que sí que existeix aquesta majoria i va donar com a certa la possibilitat que s’acabi aprovant. Fonts de la delegació catalana van apuntar que «hi ha coses que no es diuen, que es fan», apuntant a la necessitat de continuar treballant discretament amb el Govern central. «Discreció» a la qual també es va referir el ministre. De fet, el principal missatge dels consellers és que el diàleg avança al seu ritme, pas a pas. I que el text acordat fixa la «voluntat» de les parts que aquesta reforma sigui aprovada, «si és el cas», abans de final d’any. És a dir, abans d’entrar en període electoral.
Bolaños va destacar que es va acordar que tota activitat institucional «s’ha de dur a terme d’acord amb les institucions i els procediments democràtics». És a dir, que «es renuncia a accions que treguin la política de les regles del joc democràtic», suggerint que es deixa fora tota acció unilateral. Per a ERC, assumir el text pot ser un hàndicap al si de l’independentisme. Dirigents de Junts van criticar de seguida els acords establerts, mentre Vilagrà es va limitar a convidar-los a participar-hi.
L’acord més concret és el relatiu al català, pel qual la Generalitat va treure més pit. És un suport explícit del Govern central a la recent llei que va aprovar el Parlament -amb els vots d’ERC, Junts, PSC i comuns- com a resposta a la sentència del TSJC que obligava a impartir un 25% de castellà a les aules catalanes. El text avala aquesta llei i sosté que és plenament constitucional i estatutària. «Hem aconseguit que el Govern enterri el recurs sistemàtic a la batalla judicial contra el model educatiu a Catalunya», celebrava Vilagrà. El ministre destacava per part seva que aquesta llei és un exemple del que reivindica l’executiu: «Acords transversals i molt amplis» que acabin amb el xoc entre blocs. Però si el Constitucional tombés la llei catalana, caldria respectar el seu criteri, puntualitza l’executiu.
El Govern central també es compromet a impulsar un ús més gran del català a les Corts, però fonts de l’executiu se cenyeixen al que també està escrit: que el primer pas és la reforma del reglament del Senat perquè s’ampliï allà el seu ús. També es promourà al ple del Parlament Europeu. La reunió va transcórrer en un clima correcte i cordial, després d’un període convuls pel cas Pegasus. Per part del Govern central hi van participar Félix Bolaños, la vicepresidenta Yolanda Díaz; el ministre de Cultura, Miquel Iceta, i la portaveu de l’executiu, Isabel Rodríguez, i per part catalana, a més de Vilagrà, els consellers d’Empresa, Roger Torrent; Interior, Joan Ignasi Elena, i Cultura, Natàlia Garriga.
