El president Pere Aragonès demana temps a l’independentisme per collir els fruits de la negociació amb el Govern central i avisa l’ala més dura del sobiranisme que, per lents, menors o col·laterals que considerin els acords de la taula de diàleg, no hi ha, ara com ara, una altra alternativa. En el balanç del curs polític, fet al cap de pocs dies que la seva rival a les urnes, Laura Borràs, fos apartada de la presidència del Parlament, el cap del Govern va treure pit davant de Junts i va assegurar que ningú en el partit postconvergent li ha fet plantejat l’opció de sortir del Consell Executiu i molt menys ha ofert un pla millor del que ell continua defensant, basat a intentar aprofitar les palanques de l’independentisme a Madrid. La següent, la negociació dels pressupostos generals de l’Estat.
I el missatge al president del Govern, Pedro Sánchez, expressat de forma el·líptica, és clar: com més aviat es concretin mesures per apartar els tribunals del conflicte català, abans es podrà plantejar el Govern continuar comptant amb ERC per, per exemple, aprovar els comptes de 2023. Per això, i malgrat que Sánchez hagi insistit que la reforma del delicte de sedició no compta amb majoria al Congrés, Aragonès apreta: «Només cal voluntat política i treball discret», va deixar anar, insistint que l’objectiu del Govern continua sent l’amnistia i l’autodeterminació.
Negociació discreta
«Mai més ha d’entrar una persona a la presó en defensa de la llibertat o anar-se’n a l’exili, veure perillar casa seva i el seu patrimoni familiar a causa de la seva ideologia», va assenyalar, tot i que va admetre que, per evitar-ho, caldrà arremangar-se en la negociació. Va deixar les concrecions per al terreny de la discreció, confiant una vegada més en l’estratègia progressiva i gradual d’aconseguir avenços.
En el seu relat, Aragonès va demanar tenir perspectiva i va sostenir que fa tan sols uns anys seria impensable que el Govern estigués assegut en una taula tractant qüestions com la desjudicialització, el respecte al que diguin les majories o la defensa del català a les aules, havent acceptat prèviament que el conflicte català és de naturalesa «política».
El president va mantenir un to cordial amb l’Executiu central -malgrat haver congelat les relacions fa només unes setmanes arran de l’espionatge massiu a independentistes-, però també va llançar un dard, en resposta a la tesi de Sánchez, segons la qual el diàleg és el que fa baixar el suport al sobiranisme: «Si està tan segur que el diàleg minimitza l’independentisme, que posi les urnes, votem en un referèndum. Si tan segurs estan i no les posen és que saben que no guanyaran», perquè «mentre la ciutadania no pugui votar, el conflicte continuarà», va replicar.
Sense rèplica a Borràs
L’altre missatge de la compareixença té un destinatari clar: Junts. Ningú amb capacitat de comandament al partit -llevat de Borràs i agrupacions afins- ha plantejat seriosament que la suspensió de la presidenta ha de tenir conseqüències al Govern. Per això Aragonès va poder assegurar públicament que tots els seus consellers estan per la tasca de continuar. Va dir, fins i tot, que escoltarà encantat el pla alternatiu a la taula de diàleg que li ofereixi la postconvergència, sabent que es fixa el cinquè aniversari de l’1-O com «un punt d’inflexió» sense donar-ne més detalls. Una manera elegant de deixar anar que els hereus de l’expresident Carles Puigdemont no disposen de res concret.
Aragonès va evitar replicar els atacs de Borràs a ERC en ser apartada per minimitzar així el pes de la presidenta de Junts. Va sostenir, sense pestanyejar, que no hi haurà canvis en la seva estratègia dialogant. Per què aquesta seguretat en els seus plans? Perquè com explica el mateix president, la correlació de forces és la que és. I seria una altra -va suggerir- si Junts i altres actors independentistes, remessin a favor del diàleg en lloc d’alimentar les «batalletes» partidistes.
