Quiosc

Diari de Girona

Catalunya ja és la segona comunitat que més aporta i la desena en rebre

La Conselleria d’Economia denuncia que en relació amb la mitjana general, el territori paga un 17% més mentre que rep un 1,5% menys

L’últim balanç del Ministeri d’Hisenda torna a portar males notícies per a Catalunya. Amb les dades del 2020 ja disponibles, la comunitat escala un lloc i es converteix en la segona autonomia que aporta més ingressos a les arques de l’Estat. Tot i això, el territori manté el seu desè lloc entre les comunitats que més recursos reben. «Per 11è exercici consecutiu, Catalunya torna a situar-se per sota de la mitjana territorial en recursos per habitants rebuts a través del model de finançament», carrega la Generalitat en un comunicat.

En concret, Catalunya va aportar l’any de l’esclat de la pandèmia 2.779 euros per habitant, uns 600 euros menys que Madrid (3.347 euros), però ja superant per poc la xifra de les Illes Balears (2.759 euros), que solia tenir la segona posició. A canvi, l’autonomia va rebre aquell mateix any 2.519 euros per habitant, en aquest cas darrere de Cantàbria (3.220 euros), Castella i Lleó (2.965 euros) i la Rioja (2.956 euros), que lideren el llistat, i sis més comunitats més, entre les quals tampoc hi ha Madrid, que queda fins i tot una posició per darrere de Catalunya.

Segons denuncia la Conselleria d’Economia i Hisenda en un comunicat, en percentatges, Catalunya se situa 17 punts per sobre de la mitjana en ingressos contribuïts, però 1,5 punts per sota en la redistribució.

Cost de la vida

A més, segons el mateix departament, el quadre empitjora si es té en compte el diferencial de preus o el cost de la vida. En aquest supòsit, Catalunya passa a ser la 14a comunitat amb més recursos per habitants: se li calculen 2.263 euros, un 11,5% per sota de la mitjana del conjunt de territoris que participen al règim comú de finançament. En aquest cas guanyen Extremadura (3.571 euros) i novament Castella i Lleó (3.408 euros) i La Rioja (3.187 euros).

«Els mecanismes de redistribució que utilitza el sistema de finançament espanyol fomenten una repartició arbitrària dels recursos entre comunitats», va criticar el titular del departament, Jaume Giró. «Així, mentre que Catalunya perd sempre entre set i vuit posicions, altres comunitats amb una capacitat tributària molt per sota de la mitjana reben sistemàticament més recursos per habitants que Catalunya», va afegir el conseller.

Com a exemples més evidents, Extremadura (que figura la 14a quant a aportació, però és la quarta amb més recursos), Castella i Lleó o la Rioja, totes dues amb cinc llocs de diferència entre un rànquing i un altre.

Les dades també demostren, a ulls de Giró, «l’infrafinançament històric de Catalunya, els milions d’euros que cada any genera Catalunya i que s’evaporen, i les limitacions de recursos de la Generalitat», va rematar el mateix, aprofitant el moment per insistir-hi en la necessitat d’elaborar uns pressupostos que permetin «una distribució justa i representativa d’aquests recursos tenint en compte el context econòmic actual», va reclamar.

Per Aragonès, és «injust»

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va lamentar que, un any més, Catalunya rebi recursos «per sota de la mitjana». Un «infrafinançament» que va qualificar de «crònic» fruit d’un model «injust i arbitrari». «Necessitem les eines d’un estat per poder acabar amb aquest espoli històric i garantir més i millors oportunitats per a tothom», va afegir en una piulada.

El PSC no veu «propostes»

La portaveu al Parlament i viceprimera secretària d’Acció Política del PSC, Alícia Romero, va criticar que el Govern català ni ha participat en «cap treball» per un nou sistema de finançament «ni té propostes», mentre que els socialistes «fa mesos que treballen» per reformar un sistema caducat des del 2014.

«El govern espanyol enviarà una proposta després de l’estiu. Què farà el Govern? Cadira buida?», es va preguntar en una piulada la portaveu socialista.

Compartir l'article

stats