El Ministeri d’Interior va frenar el setembre del 2014 les maniobres del comissari José Manuel Villarejo, que havia promès als integrants de la família Pujol que no serien inclosos en la investigació de l’Operació Catalunya si col·laboraven contra la independència, segons van confirmar fonts del Govern de Mariano Rajoy. Aquesta decisió d’Interior apareix reflectida en les agendes de Villarejo, màxim responsable de la investigació parapolicial que les clavegueres de la Policia van obrir sense aval judicial contra polítics independentistes catalans.
Així que Interior va saber que Villarejo s’havia reunit dues vegades amb Josep Pujol, el mateix ministre Jorge Fernández Díaz li va ordenar que aturés els seus contactes amb la família de l’expresident català, ja que ningú li havia donat « cap» instrucció sobre això: «Ni es reconeixia ni autoritzava ni avalava cap conversa. Era un assumpte judicialitzat i nosaltres no teníem res a dir sobre això», explica la font. «Recordo que ell [Villarejo] s’ho va prendre molt malament i el ministre es va emprenyar molt en saber que havia tingut aquesta reunió», conclou.
Les anotacions esmentades i els enregistraments publicats pels mitjans de comunicació evidencien que l’anomenat per Villarejo «Projecte Barna» es va iniciar després d’una conversa que el comissari va mantenir amb la llavors secretària general del PP María Dolores de Cospedal. Aquesta li va apuntar el nom de la llavors presidenta del PP català, Alicia Sánchez-Camacho, que en una reunió que va gravar el comissari va assenyalar els polítics i empresaris independentistes que havien de ser investigats per les presumptes actuacions corruptes. I entre els assenyalats hi havia tots els integrants de la família Pujol, però especialment el fill primogènit: Jordi Pujol Ferrusola.
«En nom del pare»
En concret, les anotacions posen data a les maniobres de Villarejo. Així, el 24 de setembre de 2013, va escriure: «Javier Iglesias. Veure’ns 11:30h dijous al seu despatx amb Josep P». L’endemà el comissari va informar de la seva trobada a l’aleshores número dos del Ministeri d’Interior, el secretari d’Estat de Seguretat, Francisco Martínez: «Avís de cita JP amb Igles. Possibilitat de veure’ns demà». Un mes després Villarejo apunta una cita amb Josep Puj». Aquell mateix dia el comissari explica al seu cap, el director adjunt operatiu (DAO), Eugenio Pino, l’«informe dels Pujol que Ruz va ignorar. Pensar en opció de publicar-lo». Un any després, el 4 d’agost del 2014, Villarejo al·ludeix en la seva agenda a una segona trobada amb Josep Pujol, també afavorit per l’advocat Javier Iglesias: «Josep va trucar per negociar en nom del pare [Jordi Pujol Soley], vam quedar a organitzar trobada». El lletrat Iglesias havia estat defensor en el cas Gürtel de l’extresorer del PP Álvaro Lapuerta. El seu nom apareix també en el cas Kitchen sobre l’espionatge a Luis Bárcenas, perquè es va reunir a la presó amb l’extresorer del Partit Popular, que va considerar que aquesta visita al centre penitenciari havia estat una amenaça perquè no confirmés el finançament il·legal d’aquesta formació política.
Anul·lar qualsevol contacte
L’endemà, el 5 de setembre del 2014, Francisco Martínez frena Villarejo. Al sumari del cas Pujol consta que 10 dies després, el 15 de setembre de 2014, van declarar com a investigats amb tota normalitat a l’Audiència Nacional Jordi Pujol Ferrusola i la seva exdona Mercè Gironés.
Tot el pla de Villarejo va saltar pels aires després de la declaració del mateix Josep Pujol a l’Audiència Nacional, que va explicar a l’instructor de la causa, el magistrat Pablo Ruz, que el comissari li havia ofert la immunitat si col·laborava contra l’independentisme. «El que hem de fer és aturar aquesta bogeria. Ens heu de donar porqueria d’Esquerra Republicana. Ho esteu posant en perill tot», va dir el comissari al tercer dels set fills de Pujol.
Tot i conèixer les reunions que Villarejo va mantenir amb Josep Pujol, el llavors ministre d’Interior, Jorge Fernández Díaz, va negar públicament la declaració que va fer a l’Audiència Nacional el tercer fill de l’expresident de la Generalitat. «Té dret a defensar-se i fins i tot a no dir la veritat», va assenyalar.
