Quiosc

Diari de Girona

La Diputació de Barcelona va adjudicar un de cada quatre euros sense concurs pel covid

Tres empreses, dues sense historial previ de licitacions amb l’entitat presidida per Núria Marín, van rebre els principals contractes el 2020

Una sanitària fa un test d’antígens a un home, en una imatge d’arxiu. | EUROPA PRESS

La Diputació de Barcelona va repartir 14,3 milions d’euros en contractes adjudicats sense concurs per fer front a l’esclat de la pandèmia de covid-19. Els habituals contractistes van cedir el seu lloc en els rànquings per deixar pas a empreses dedicades a la importació de material sanitari i a companyies que es van reconvertir per atendre la demanda sanitària. Analitzats els contractes de la institució, només quatre de les 15 empreses que més diners van rebre de la institució per la via de l’adjudicació directa tenen antecedents de col·laboració amb la Diputació en els últims set anys.

La contractació per la via d’emergència va representar el 2020 una quantitat rellevant dins del pressupost total mobilitzat aquest exercici, salvant els acords marc. L’entitat presidida per Núria Marín va adjudicar contractes per valor de 57 milions d’euros i 1 de cada 4 euros els va concedir de manera directa, tal com la normativa permetia amb l’objecte d’agilitar determinades compres públiques atesa la pandèmia. La companyia que es va embutxacar més diners, 1,9 milions a través de vuit contractes, va ser la sevillana Iturri S.A. (dirigida per Juan Francisco Iturri), seguida per la xinesa Yiwu Lemon Order Import & Export Co (1,1 milions d’euros) i Naus de Besalú (administrada per Rómulo Puig Zacares i receptora d’1,1 milions d’euros).

Totes tres van ingressar diners de la Diputació a canvi de material sanitari, com granotes de protecció, mascaretes quirúrgiques o termòmetres corporals d’infrarojos, però les dues últimes no tenia historial previ de licitació amb dades des del 2015 ni figuren entre les principals contractistes per aquella època d’altres administracions, com la Generalitat o l’Ajuntament de Barcelona. «Són empreses que es van conèixer a través de trucades que es van rebre, i es van adjudicar a aquelles que van garantir terminis d’entrega més ràpids. En tot cas, sempre es va pagar amb el material lliurat i a preu de mercat», van afirmar fonts de la Diputació consultades. Aquestes mateixes fonts insisteixen que la Sindicatura de Comptes ja va examinar els seus contractes, sense detectar irregularitats.

Si bé no va ocupar els primers llocs quant a adjudicacions, hi va haver una firma que també apareix en la llista de més contractistes entre altres administracions. És el cas de Barna Import Medica S.A., que durant els dos últims anys ha ingressat abundants sumes de diners en contractes de la Generalitat. Concretament l’empresa familiar dirigida per Joan Parés Lucini va facturar 94 milions d’euros per proveir-la de material sanitari, i va passar així de ser un humil contractista a multiplicar per 40 els seus ingressos de l’Administració catalana. Amb la Diputació, va firmar contractes per valor de 798.170 euros.

La despesa en material sanitari, en coherència amb la situació pandèmica viscuda i la despesa efectuada per la resta d’administracions, va consumir la gran majoria d’adjudicacions. Set de cada 10 euros gastats per la via d’emergència van anar a costejar mascaretes, guants, bates i ulleres protectores, entre d’altres. Aquí hi destaca amb un pes important la despesa en gel hidroalcohòlic, ja que la Diputació va distribuir a municipis dispensadors i material d’aquesta mena. També una inversió d’1,1 milions d’euros en termòmetres i càmeres tèrmiques per mesurar si les persones tenien febre a l’hora d’accedir als recintes, una despesa poc freqüent entre els contractes de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona.

Un altre focus de despesa, menys important però rellevant dins del pressupost adjudicat per via directa, és la inversió per habilitar el teletreball entre els seus empleats. Hi va destinar un total de 982.038 euros, al voltant del 7% de la despesa total en contractes per la via d’emergència. Un volum similar –proporcionalment– al de l’Ajuntament de Barcelona i per sota del 16% que va gastar la Generalitat, tenint en compte que va haver de proveir els mestres i administratius.

2021: pluja de milions

Si bé l’entitat supramunicipal presidida per Marín va rebaixar durant el 2020 el volum de licitacions, limitades moltes activitats per les restriccions covid, l’any següent el pressupost que va manejar la Diputació va arribar a màxims sense precedents. Si abans de la covid les adjudicacions anualment s’aproximaven, de mitjana, als 68 milions anuals, durant el 2021 es van licitar contractes per valor de 141,3 milions d’euros.

Marín va intensificar durant el 2021 la licitació de serveis als seus ja d’abans principals contractistes. El cas principal és el de Televida Serveis Sociosanitaris S.L., que va multiplicar per més de quatre l’import que rebia anualment de la Diputació respecte a la mitjana del lustre precedent. L’any passat es va adjudicar un únic contracte per valor total de 60,3 milions d’euros, i és l’empresa que més diners van rebre. Comercialment coneguda com a Tunstall, des del 2005 presta de manera ininterrompuda el servei local de teleassistència de la Diputació. El servei consisteix, eminentment, en la supervisió i assistència dels botons d’emergència per a persones grans.

Compartir l'article

stats