Quiosc

Diari de Girona

Junts prepara un retorn incert a la confrontació amb l’Estat

L’objectiu és aprovar els plans al setembre al Parlament per pressionar ERC, encara que el sector moderat recela del nou desafiament

Jordi Turull, secretari general de Junts, i Laura Borràs, presidenta del partit. | EUROPA PRESS

El full de ruta polític que Junts acaba d’aprovar al congrés ho deixa clar: el cinquè aniversari del referèndum de l’1-O ha de ser un punt d’inflexió i culminar el procés d’independència. Però, en què es traduirà a la pràctica aquest desafiament, que és el principal argument contra la via del diàleg que ERC va tornar a assajar a finals de juliol a Madrid? La resposta encara s’ha d’escriure, mentre els sectors més moderats recelen d’aquest nou desafiament.

Fonts de la direcció del partit confirmen que el debat de política general que tindrà lloc al Parlament a finals de setembre ha de servir per votar propostes animant a preparar la confrontació. Un nou xoc amb un objectiu final: «aixecar» la declaració unilateral d’independència (DUI) del 27 d’octubre del 2017 i que no es va arribar a aplicar en cap moment.

La ponència política del congrés de Junts encarrega als consellers del partit que preparin plans per apropar el Govern a la independència des de cada conselleria. És una tornada a la casella de sortida de les anomenades estructures d’Estat que en època d’Artur Mas es van convertir en documents sobre com preparar una desconnexió respecte a l’Estat.

Mobilització ciutadana

Però hi haurà una part que no dependrà de les institucions, apunten fonts de la direcció, sinó de la mobilització ciutadana i les entitats. Concretar més aquests plans és complicat: «És la pregunta del milió», va admetre un dirigent. Un altre va admetre que internament el comentari és semblant a: ha d’estar tot a punt però no s’ha d’explicar res. «Viuen a Matrix», va concloure.

L’argument de Junts és que no cal esperar als dos anys de termini que ERC es va marcar amb la CUP per explorar les possibilitats de la negociació amb el Govern, perquè Esquerra no ha complert la part que feia referència a una qüestió de confiança a mig mandat, acordada amb els anticapitalistes. Incomplit el pacte ERC-CUP (que el va desactivar, cal recordar-ho, en no donar suport als primers pressupostos del Govern d’Aragonès), Junts també se sent totalment desvinculat d’aquest període i creu que hi ha motius més que sobrats per donar cops de porta a les converses amb la Moncloa. I pressionar així el soci i rival republicà, principal adversari a les pròximes eleccions, les municipals del 2023.

«Hem d’escalfar motors», expliquen al partit de Laura Borràs i Jordi Turull, els dos nous líders de la formació que han fet amuntegament de declaracions contundents en els últims temps en relació amb la via bel·ligerant. Turull ha parlat de passar a l’acció, de les paraules als fets -sense cap més concreció- i Borràs ha argumentat la inviabilitat del diàleg. Tot plegat ha de finalitzar, insisteix la ponència i remarquen els dirigents, en una decisió: «Aixecar la DUI» del 2017.

Dues realitats

Aquesta tàctica xoca d’entrada amb dues realitats. Una, la dels consellers del partit, que reivindiquen la seva tasca a l’Executiu: demanen temps per aplicar les seves polítiques i per tant no estan per la tasca de crear d’entrada inestabilitat. Dos, la dels que no creuen en la viabilitat d’una altra declaració d’independència, en un moment en què l’independentisme no passa pels millors moments ni de mobilització, ni d’unitat entre partits, ni de fortalesa de les entitats socials sobiranistes.

ERC, mentrestant, assisteix sense pestanyejar a aquest debat intern del seu soci, confiant que de moment no hi ha una alternativa a la de la taula de diàleg amb el Govern. «Almenys, a nosaltres Junts no ens ha detallat en què consisteix aquest pla b», afirmen els republicans. És per això que el president, Pere Aragonès, en el seu balanç del curs polític, va afirmar amb serenitat i un cert desafiament: «Si hi ha una proposta concreta, l’escoltarem amb molta atenció».

Compartir l'article

stats