Lluny, molt lluny, queden els temps en què el Parlament de Catalunya era l’epicentre de la política espanyola i europea, amb centenars de periodistes acreditats. Ara sembla que la Cambra catalana ha passat a l’altre extrem. Als tres primers períodes de la legislatura s’han aprovat deu lleis, de les quals la majoria són petites modificacions de lleis ja existents, mentre que el Govern ha optat per la via ràpida mitjançant 28 decrets llei. L’oposició acusa l’Executiu de Pere Aragonès de posar el Parlament al ralentí. ERC defensa que el Govern no perd votacions i manté el rumb fins i tot malgrat els seus socis de Junts.
Ramon Espadaler, en nom del grup del principal grup de l’oposició, PSC-Units per Avançar, subratlla amb les xifres a la mà: «Hem enviat més projectes al Parlament nosaltres que el Govern». També lamenta «una sobreutilització del decret llei, que en part s’explicava per la pandèmia i era l’instrument adequat per a qüestions no previstes, perquè eren canvis puntuals i urgents, però al Govern li ha quedat l’hàbit i ara abusa del decret i això coarta el debat». En aquest sentit, Espadaler afegeix que «molt pocs» dels decrets s’acaben tirant endavant com a projecte de llei. És a dir, amb la possibilitat de debatre el contingut durant setmanes a la Cambra.
L’abús del decret sense debat
Fonts de la CUP i de Ciutadans coincideixen, sense que serveixi de precedent, amb el PSC: «El decret llei hauria de ser un procediment extraordinari d’urgència, però és possible que amb la inèrcia de la pandèmia aquest procediment s’estigui utilitzant més enllà del que necessari». Els cupaires citen, com Espadaler, l’exemple del decret sobre el català, que el grup anticapitalista va demanar que es tramités com a llei «per totes les implicacions que tenia», però el Govern i els grups favorables al decret van decidir seguir sense la tramitació ordinària. «S’han d’estar pendents -afegeixen a la CUP- perquè aquest ús del decret llei no es converteixi en un abús, per garantir que els debats legislatius se celebren amb el temps i la forma necessaris». Els grups del Govern sostenen que els decrets s’han justificat per situacions excepcionals i l’oposició no els ha tombat a la Junta de Portaveus ni ha forçat que es tramitessin com a lleis.
Espadaler també considera que la intensitat dels debats parlamentaris ha baixat notablement. «Som a l’altre extrem respecte al 2017, en part perquè és interès del mateix Govern aplanar el debat el màxim possible, complir els tràmits amb el perfil més baix, i l’opció de legislar a través de decrets ho demostra, o que no enviïn projectes de llei potents». El diputat lamenta que moltes resolucions fins i tot aprovades transversalment queden dormint «el somni dels justos». Amb tot, el parlamentari del PSC-Units per Avançar sí que veu positiu que s’hagin produït diferents tipus d’aliances i també debats d’interès com el monogràfic sobre la salut mental o el que va aprovar la llei del català amb una majoria transversal: ERC, Junts , PSC i ‘comuns’.
Ernest Maragall, diputat i regidor a l’Ajuntament de Barcelona per ERC, sosté que el Govern aconsegueix tirar endavant al Parlament malgrat «el soroll, moltes vegades des de les files de la majoria». Maragall és crític amb el paper del soci de l’Executiu, Jxcat: «ERC està aguantant, tirant endavant, arrossegant, de vegades havent de desbordar els intents de frenada, però hi ha un accent progressista que domina davant d’una barreja de no sé què, d’interessos partidistes.
Maragall sí que fa autocrítica sobre l’activitat parlamentària i revela que el grup parlamentari d’ERC ha iniciat una reflexió interna: «Hi ha molts desajustos o ineficiències i una percepció ciutadana que no és com podria ser». En aquest sentit, el diputat considera que els sistemes electorals amb llistes tancades per part de cada partit són un factor clau en aquest problema.
La portaveu de Junts, Mònica Sales, evita polemitzar amb Maragall sobre les relacions entre socis però sí que admet que «la política té l’agilitat que té, de vegades podries posar l’accelerador en algunes qüestions, nosaltres [Jxcat] estem fent una valoració interna de aquesta qüestió, també». I afegeix: «Tenim una assignatura pendent, explicar millor a la ciutat què es fa al Parlament i que no sigui notícia només per temes que no són propis de l’activitat política. I és veritat que darrerament s’ha posat més el focus en el tema dels treballadors i de la presidenta, a qui reitero el nostre suport». Sales recorda que quan es va iniciar com a regidor veia lents els ritmes de l’ajuntament i ara al Parlament, «els tempos són més lents».
El ‘factor Borràs’
Sens dubte, l’activitat del Parlament, com comenta Sales, ha estat marcada per qüestions alienes a la producció de lleis o mesures relacionades amb els ciutadans i les seves necessitats. El cas Borràs -el procés
