Cap dels sis terroristes de Ripoll que van protagonitzar els atemptats del 17-A no va arribar a ser detingut. Tots els implicats van ser abatuts. Quatre agents els Mossos d’Esquadra en van neutralitzar cinc a Cambrils (Baix Camp) i el sisè, Younes Abouyaqooub, a Subirats (Alt Penedès). Les actuacions d’aquests policies són per a molts les més meritòries de la història de la policia catalana. Però van implicar estrènyer el gallet. Matar terroristes que ja havien assassinat 16 persones i que, en cas de no haver estat neutralitzats, haurien seguit assassinant. Però matar, al capdavall. Una càrrega incòmoda que ha recaigut sobre els quatre agents, que han patit greus seqüeles psicològiques per fer el que havien de fer.
Cinc anys després dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d’agost del 2017, la situació dels quatre policies és d’abandó per part de la Generalitat -contra la que han presentat una demanda-, de manca de reconeixement intern per part de la Generalitat i la cúpula dels Mossos -que no els ha concedit la màxima condecoració- i de gairebé oblit de la mateixa societat que va respirar alleujada al saber que cap dels atacants ja suposava una amenaça.
Evitar una altra matança
La matinada del 18 d’agost, vuit hores després que Youness Abouyaqooub atropellés mortalment 14 persones a la Rambla i apunyalés a prop de la Diagonal a Pau Pérez per quedar-se amb el cotxe i fugir de Barcelona, cinc terroristes integrants de la mateixa cèl·lula radicalitzada a Ripoll -armats amb destrals, ganivets i cinturons suposadament explosius- van atacar Cambrils. Van atropellar i van matar una ciutadana i tot seguit es van dirigir contra dos agents dels Mossos de guàrdia en un punt de prevenció antiterrorista disposat davant del Club Nàutic després de l’atac a l’artèria barcelonina.
Els terroristes van envestir una dels dos agents i després van bolcar. L’altre policia, que no va resultar ferit, va abatre quatre dels cinc terroristes que van sortir del vehicle. Obrint foc amb un subfusell per al qual gairebé no havia rebut formació, a causa de la seva condició d’agent de seguretat ciutadana, va impedir que els gihadistes cometessin la matança que havien planejat per als ciutadans que a aquelles hores omplien el passeig marítim de Cambrils.
A causa d’aquests fets, aquest policia, conegut com l’heroi de Cambrils, ha hagut de deixar de ser agent dels Mossos. Tot i que inicialment no va agafar la baixa, el febrer del 2018 va haver de retirar-se. L’advocat José Antonio Bitos, responsable dels serveis jurídics del sindicat USPAC, denuncia que la manca de seguiment i suport per part del Govern ha estat constant. Tant en el cas d’aquest policia, que segueix sota tractament psicològic facilitat pel sindicat, com en el dels tres agents que van haver d’enfrontar-se als terroristes de Ripoll. Per obtenir la incapacitat total, que reconeix que no pot tornar a treballar de policia, va caldre guanyar una batalla judicial contra l’Institut Nacional de la Seguretat Social i la mútua Asepeyo. Per gaudir de la consideració de víctima del terrorisme per part del Ministeri de l’Interior va haver d’afrontar un mur burocràtic que va enfilar-se sense el suport de la Conselleria d’Interior, que simplement li va remetre l’enllaç del web del ministeri. La cúpula dels Mossos d’Esquadra va concedir a l’heroi de Cambrils una medalla de plata per la seva actuació, la mateixa condecoració que van rebre els altres tres policies, la mateixa que es va lliurar a part dels uniformats que van intervenir en aquells atemptats, com a comandaments que s’hi van incorporar quan tot havia finalitzat.
A proposta de Bitos, els Mossos van acabar rectificant i el febrer del 2022 van atorgar a aquest policia la medalla d’or amb el distintiu vermell. Tot i això, subratlla el lletrat, abans de rectificar van objectar que havia de constar per escrit que era el mateix policia a títol personal qui la reclamava, un tràmit que advocat i agent es van negar a efectuar en jutjar-lo humiliant atès que les medalles no les demanen els guardonats i que finalment no va ser necessari perquè es dispensés el policia que va abatre els quatre terroristes la màxima condecoració del cos. Però només a ell.
Només un dels cinc terroristes que pretenien dur a terme una massacre a Cambrils va aconseguir arribar fins al passeig i clavar un ganivet a un ciutadà, que va sobreviure. Però poc després va ser neutralitzat per un altre agent dels Mossos, també de seguretat ciutadana. Aquest segon policia que va matar el cinquè terrorista de Cambrils va detallar en una entrevista a El Periódico, del mateix grup que aquest diari, l’única que ha concedit fins ara, les seqüeles psicològiques que ha patit a causa d’aquests fets. Després d’un període de baixa va poder reincorporar-se a la feina i actualment segueix en actiu com a agent dels Mossos. Va ser condecorat amb la medalla de plata i ha estat reconegut com a víctima de terrorisme pel Ministeri d’Interior.
Quan Miquel Sàmper va ser nomenat conseller d’Interior va demanar reunir-se amb els policies que van resultar ferits el 17-A i amb els que van acabar amb els terroristes. Es va muntar per a l’ocasió una trobada a què no va ser convidat aquest segon policia de Cambrils. Quan Joan Ignasi Elena va prendre possessió del càrrec rellevant Sàmper va organitzar una reunió semblant. Elena sí que va citar aquest segon policia de Cambrils. Però ni aquest ni l’heroi de Cambrils, molest per l’exclusió del seu company a la reunió anterior amb Sàmper, van acceptar la invitació d’Elena.
Cap dels quatre policies ha estat indemnitzat per la Generalitat pels danys psicològics patits ni pels dies de baixa que han acumulat. La llei espanyola subratlla, segons Bitos, que les respectives administracions públiques han d’indemnitzar els policies que resultin ferits en acte de servei quan els causants de les lesions es declarin insolvents o hagin mort, com passa en aquest cas.
