El conductor que va envestir el grup de ciclistes a Castellbisbal (Barcelona) aquest diumenge, i que va deixar darrere seu dos morts i un ferit en estat crític, «no només no va frenar sinó que va accelerar», segons el relat d’un dels supervivents il·lesos.
El president del club ciclista de Rubí, que formava part del grup de ciclistes agredit, Pedro Cancio, va explicar a Efe com va passar l’atropellament, quan ell i set ciclistes més estaven fent la ruta Gelida-Terrassa (Barcelona). El grup pedalava per la carretera entre Castellbisbal i Martorell (Barcelona) i van ser envestits per un vehicle que hauria ocupat el carril contrari.
«El que anava l’últim en el grup, que va poder reaccionar i caure a un costat, sense més conseqüències, va veure com va accelerar i va treure el braç com dient ‘aquí us quedeu’ i gesticulant amb una ‘peineta’», va assenyalar Cancio.
«Quan anàvem per un pont ample passat Martorell, un cotxe de cara va canviar de carril i els va envestir a tots. El cotxe a més, ni va frenar, va accelerar», va lamentar l’aficionat al ciclisme, que va reivindicar: «Això no és un accident, no ha sigut sense voler. Tal com van passar els fets, és un atemptat». Cancio va defensar que hi va haver «mala intenció», ja que «es va canviar de carril sense motiu i va accelerar».
El ciclista va explicar que no van arribar a veure-li la cara, tot i que el seu company que anava al final del pilot sí que va constatar que era «un noi». «Estant ell a terra li va recriminar els fets i ell va treure el braç per la finestreta», va assenyalar.
En la línia de la Federació Catalana de Ciclisme, el club ciclista de Rubí reclama que les lleis els emparin i que «aquests delinqüents no quedin impunes» i «els jutges tinguin eines per castigar aquesta gent».
Dos morts i un ferit crític
Rubí va declarar tres dies de dol oficial per la mort dels dos ciclistes. Un d’ells va morir a l’acte i l’altre, en el seu trasllat en helicòpter a l’hospital Vall d’Hebron. Dels dos ferits traslladats a l’hospital de Bellvitge, un està fora de perill i l’altre, en estat crític.
