El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va asseverar ahir, en el seu missatge institucional amb motiu de la Diada, que la celebració d’una votació que permeti la independència de Catalunya «abans o després» arribarà i que la data en qüestió dependrà de la «força que acumuli» l’independentisme. «Catalunya tornarà a votar, és inevitable» va assegurar el cap de l’executiu català durant el seu discurs, que havia estat gravat al Fòrum romà d’Empúries. I és que, segons va afegir, «votant i oferint a la ciutadania la capacitat de decidir el futur del país és l’única manera de resoldre el conflicte amb l’Estat».
En la seva al·locució, el republicà no va fer cap menció a la divisió actual en l’independentisme que ha propiciat el fet que cap conseller del seu partit, ni tan sols ell mateix, participin en la manifestació unitària de l'ANC per l’Onze de Setembre. Això sí, Aragonès va cridar a participar en els diferents «actes que s’organitzen en tota Catalunya, cadascun d’acord amb les seves conviccions», en un país «divers i plural».
El missatge d'Aragonès, que fuig de fixar una data per a una consulta i la deixa en mans de l’acumulació de suport democràtic, encaixa com un guant amb les paraules del líder del seu partit, Oriol Junqueras a El Periódico, del mateix grup editorial que Diari de Girona, aquest dissabte. Junqueras va asseverar que «el temps no és una variable independent del conflicte polític, sinó que depèn de la força democràtica que siguem capaços d’acumular».
Com en altres ocasions, com per exemple en el seu missatge de Sant Esteve, emès en aquesta ocasió també fora del Palau de la Generalitat, en concret, des d’una escola a Santa Coloma de Gramenet, Aragonès va unir la pota del «procés» amb les polítiques socials que estan impulsant des de l’executiu. «Estem redoblant esforços per a acompanyar a la ciutadania davant el creixement de la inflació», va dir, per a després sentenciar: «El Govern està actuant i ho continuarem fent».
El desgavell de Rodalies
En aquesta línia social, Aragonès va tornar a treure pit de la gratuïtat de l’ensenyament per als nens de zero a dos anys i, ràpid de reflexos, va introduir l’enèsim maremàgnum a Rodalies, el que divendres va deixar Catalunya sense trens durant tres hores a primera hora del matí, com a exemples de la necessitat d’un autogovern ple, és a dir, de la independència.
També, en el capítol d’assoliments, el president va incloure la defensa del català a l’escola i va assenyalar que «per primera vegada en set anys cap centre educatiu veurà com li imposen un 25% de classes en castellà». I és que els republicans es troben molt satisfets d’haver aconseguit, mitjançant la nova llei pactada amb el PSC, Junts i els comuns haver posat límit a una qüestió, la de la sentència del TSJC, a la qual diversos presidents de la Generalitat postconvergents no van poder fer front.
