«Quan decidim cedir a la temptació d’enfrontar-nos entre nosaltres?» . Aquestes van ser les primeres paraules del president d’Òmnium, Xavier Antich, en l’acte polític de l’entitat a la Diada. Va ser una exclamació de caire Zavalita -a «Conversa a la catedral» de Mario Vargas Llosa, amb aquell «quan es va fotre el Perú?»- i que interpel·lava directament als dos fronts en què s’ha dividit l’independentisme. D’una banda, l’ANC i la seva voluntat de «passar per sobre dels partits» i, per l’altre, els partits, especialment, ERC, que lidera la presidència de la Generalitat.

«No hi ha cap poble que pugui decidir el seu futur sense institucions o partits. Mai cedirem a la temptació populista de l’anti-política», va seguir Antich, després d’esplaiar-se en la descripció del moment de «paràlisi» en què es troba l’independentisme. Una aturada que amenaça, va asseverar, amb convertir-se en estructural, i que «desmobilitza», tret que es procedeixi a una «reactivació».

Segons la diagnosi d’Antich, «no hi ha estratègia compartida, ni objectiu comú. Només hi ha estratègies de part, la qual cosa causa descoratjament i molta desorientació». «Estem on ens vol l’Estat, paralitzats i això només alimenta la desconfiança», va afegir.

«Havíem arribat molt lluny», va lamentar, nostàlgic, el successor de Jordi Cuixart. I és que Òmnium considera essencial repetir el triangle compost per partits, institucions i societat civil que va permetre la celebració del 1-O, que va ser «un èxit col·lectiu, fruit d’una dècada d’organització i coordinació transversal», segons va assenyalar Antich. Això sí, va exclamar: «Cinc anys després del 2017 cal mirar endavant».