El vertiginós principi de curs polític, especialment pel que fa a les relacions entre els socis de Govern, ha propiciat, en només 15 dies, un ultimàtum, per part de Junts, i el desmarcatge d’ERC de la unitat independentista al voltant de la manifestació de l’ANC. L’afegitó en la Diada, la sorprenent proposta de l’Assemblea de fer una declaració d’independència la tardor del 2023 ha estat la gota que ha fet vessar el got en aquesta tortuosa relació entre socis, no tant pel fons, ja que les dues parts van coincidir a rebutjar-la , sinó en les formes.
Per tot això, Pere Aragonès i Laura Borràs, presidenta de Junts, es van reunir ahir amb les seves respectives comitives. Sobre la taula, en general, les relacions entre els dos partits, en allò concret, la creació d’aquest "estat major" de l’independentisme, que uns coneixen com a "direcció estratègica" (Junts) i els altres, com a "espai estratègic de consens" (ERC), i les dues altres exigències de Junts: la unitat al Congrés i al Senat, i que a la taula de diàleg només s’abordi l’amnistia i l’autodeterminació.
El dinar discret, previst des de la setmana passada, es va allargar durant més de sis hores al Palau de Pedralbes. Fonts presents sostenen que va ser "dura i exigent", però afegeixen que va ser el primer pas per tornar a estendre ponts i pacificar el Govern. A la cita van acudir, a més d’Aragonès i Borràs, la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, la portaveu d’ERC, Marta Vilalta; el president del grup parlamentari, Josep Maria Jové, i el director de l’oficina d’estratègia i comunicació del president i del Govern, Sergi Sabrià, pels republicans. A l’altra banda, a la part postconvergent, el secretari general de Junts, Jordi Turull; el vicepresident del Govern, Jordi Puigneró; el portaveu del partit, Josep Rius, i el líder del grup parlamentari, Albert Batet.
Nova direcció estratègica
Segons fonts de Junts, el partit va posar sobre la taula com a prioritat que s’articuli una nova direcció estratègica del procés, amb la presència de les forces polítiques independentistes i de les entitats, encara que veus d’Esquerra mantenen que abans hi ha d’haver "confiança i lleialtat" entre els socis.
La paradoxa és que la cimera al nivell més alt es va produir després de l’unànime rebuig a la DUI de l’ANC. I no només del Govern, també de l’AMI i de la CUP, cosa que deixa l’Assemblea sola. Ningú més aposta per fixar terminis per a la independència i encara menys el 2023, quedant un any i a meitat d’un cicle electoral que els mesurarà a les urnes. Que l’entitat independentista elevés l’aposta i en la reunió amb el president passés de l’ultimàtum "independència o eleccions" a exigir una DUI el 2023 "va treure credibilitat" a l’entitat, opina un dirigent destacat del procés. "Si a la Diada, amb milers de persones al carrer, no ho dius, és que no estava sobre la taula", afegeix.
I és que l’enèsima disputa parteix del relat, de la contundència: "A Catalunya hi ha un Govern de coalició, no monocolor", destaquen els postconvergents, "així que les coses s’han de parlar i pactar", apunten fonts de Junts. "El debat sobre el calendari és ridícul, el que cal fer és cercar un espai estratègic i crear les condicions", defensa aquesta veu de Junts. Ara bé, que la consellera Vilagrà emmarqués les trobades del vicepresident a l’entorn "privat, quan va rebre les entitats al seu despatx" i que rebutgés sense matisos el pla de l’ANC, es va interpretar com un atac. Els republicans al·leguen que la cita de Puigneró no apareixia reflectida a l’agenda oficial, "com passa amb les reunions privades".
El dos contra la tres
Però, el que més cou, és que Vilagrà sigui vista com la número dos del Govern, no com la número tres. "És molt difícil governar amb tant de soroll", afegeixen els postconvergents, i recorden que han posat sobre la taula tres condicions per mantenir-se al Consell Executiu.
Sobre la figura de Puigneró, les veus republicanes es limiten a assenyalar que els primers que s’han de creure la figura del vicepresident són els postconvergents. Pel que fa a l’ultimàtum, ERC pensa que les demandes de Junts no tenen prou entitat per merèixer una crisi o "xantatge" com el que porten a terme. "Amb la tardor-hivern que s’acosta, amb una crisi que colpejarà molts que no s’ho esperen, l’última cosa que es pot plantejar és fer caure l’executiu que l’ha de combatre", destaquen aquestes fonts.
Precisament a això es pretenia posar remei en la reunió que es va celebrar ahir. L’objectiu és canalitzar una solució pactada perquè Junts no surti del Govern i sense que ERC cedeixi en les seves principals banderes -la del diàleg i el poder de la seva representativitat a Madrid-. La data límit per forjar un pacte: el debat de política general, així que les negociacions continuen.
