Josep Sans Cabot (Sant Andreu de Llavaneres, 1908), membre de l’exèrcit republicà, va morir al front de l’Ebre l’any 1938. El seu cos va ser localitzat entre el desembre del 2009 i el gener del 2010. La seva filla i la seva néta es van apuntar, a principis de 2017, al programa d’identificació genètica que va posar en marxa la Conselleria de Justícia i gràcies a això, després de dècades buscant-lo, van aconseguir trobar-lo. La seva història és la protagonista de la campanya Tancar el dol que el departament de Lourdes Ciuró ha posat en marxa per identificar víctimes i persones desaparegudes durant el franquisme.
L’objectiu és promoure que les famílies que busquen els seus parents els inscriguin al cens de persones desaparegudes, així com en el programa d’identificació genètica. Des de l’any 2016, s’han aconseguit 2.774 perfils genètics gràcies a les mostres d’ADN aportades i s’han identificat 18 víctimes de la Guerra Civil, però s’estima que n’hi ha al voltant de 20.000.
Reparar la memòria
Per això la Generalitat busca donar un impuls a eines que han estat concebudes per ajudar les famílies afectades per tancar ferides i reparar la memòria de les víctimes. «No només van patir la pèrdua, sinó que mai van poder tenir un cos per plorar i enterrar-lo per ajudar-los a fer aquest procés», argumenta la conselleria de Justícia.
La campanya inclourà cartelleria en els espais dedicats a la memòria que té la Generalitat i tindrà difusió als mitjans. Per ara hi ha 6.367 persones inscrites al cens de persones desaparegudes i la Conselleria de Justícia ha enviat 3.794 respostes a familiars amb informació sobre elles. El programa d’identificació genètica es porta a terme gràcies a les mostres d’ADN que aporten els familiars a partir d’un frotis bucal. Amb això, es crea una base de dades que es creua amb les restes genètiques que s’extreuen en l’obertura de fosses, una tasca que porta a terme la direcció general de Memòria Democràtica en col·laboració amb la Conselleria de Salut i l’Hospital Vall d’Hebron.
