El Govern central va fer ahir un pas per intentar complir una de les reclamacions més antigues de la Generalitat (independentment del seu color polític) i de la majoria de partits catalans: la possibilitat d’utilitzar la llengua catalana al Parlament Europeu. Mitjançant una sol·licitud formal per carta a l’Eurocambra, la Moncloa compleix un dels compromisos als quals es va comprometre amb l’executiu de Pere Aragonès en la darrera reunió de la taula de diàleg en relació amb el foment dels idiomes cooficials d’Espanya, ja que la petició s’estén al gallec i a l’èuscar. La ministra de Política Territorial i portaveu del Govern, Isabel Rodríguez, responsable del Consell de Llengües, va anunciar que ha remès una carta a la presidència del Parlament Europeu en què s’insta que el català, el gallec i l’euskera, a més del castellà, puguin ser llengua d’ús en els plens de l’Eurocambra, tal com es va acordar a la taula de diàleg.
L’anunci es va oficialitzar després d’una reunió mantinguda ahir per Rodríguez amb la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i el Govern central s’ha compromès a assumir les despeses de la iniciativa i a negociar els detalls de la posada en marxa en cas que la resposta d’Europa sigui positiva.
En la carta, remesa pel ministre d’Afers Estrangers, José Manuel Albares, el Govern de Pedro Sánchez argumenta que, en l’actual context de més demanda de transparència i de millores en la participació ciutadana en les institucions europees, considera que «es donen les condicions per reiterar la petició» de «possibilitar l’ús al ple del Parlament Europeu de les llengües espanyoles diferents del castellà que gaudeixen d’estatut oficial a Espanya». L’acord a la taula de diàleg preveia la presentació d’una sol·licitud davant de la Mesa del Parlament Europeu, juntament amb «una proposta perquè sigui tècnicament i financerament viable».
En aquest sentit, la missiva deixa clar que Espanya assumiria els costos corresponents a la posada en pràctica d’aquesta iniciativa i que està oberta a negociar els detalls pràctics, que podrien incloure’s en un acord administratiu, en cas que després de les deliberacions oportunes pels òrgans del Parlament Europeu es respongués positivament a aquesta proposta. Segons el Ministeri de Política Territorial, la mesura té precedents el 2005 i el 2009, quan des del Ministeri d’Afers Estrangers es va proposar negociar un acord administratiu entre el Parlament Europeu i l’Estat que permetés certs usos de les llengües oficials al Parlament.
Pla de treball
La reunió de treball entre Rodríguez i Garriga tenia per objectiu concretar les accions de protecció del català, segons els compromisos de la taula de diàleg del passat 27 de juliol. Segons va informar el Departament de Cultura, Garriga va proposar a la ministra un pla de treball detallat per garantir que els ciutadans de Catalunya puguin ser atesos en les administracions de l’Estat en català.
