El 20 se setembre de 2017, una operació policial «va suposar un gran cop a la direcció i a la logística» del 1-O. Són paraules de la secretària general d’ERC, Marta Rovira, ahir en l’acte en què es va commemorar el cinquè aniversari d’aquesta jornada. Un acte que, sobretot, va ser una reivindicació sense complexos judicials del lideratge republicà en l’organització del referèndum.
«Si la policia va entrar en la seu d’Economia i va detenir tota la cúpula de la conselleria no va ser per casualitat», va clamar el president dels republicans, Oriol Junqueras, explicitant que era el seu Departament i la seva cúpula, és a dir ERC, els que havien organitzat tot l’1-O. I per tant, principal objectiu de la policia. Perquè si va haver-hi un lema transversal en tots els parlaments de l’acte va ser el que assenyala que ERC «ha estat, hi és i hi serà» i que sempre, des de fa 90 anys, s’ha trobat en el centre de tots els moments en què des de Catalunya s’ha plantat cara a l’Estat o al feixisme. Ahir no ho va dir, però en un discurs similar a la Diada va recordar que no tots els partits independentistes avui ho eren fa una dècada, en referència, sí, a l’espai convergent.
Està clar que dir això en el cinquè aniversari de la tardor de 2017 suposa una mena de partit de tornada de la Diada, és a dir, amb l’independentisme obert en canal, dividits entre els «immediatistes» (ANC i sectors «lauristes» de Junts) i els que volen ampliar la base, és a dir, Esquerra. I fins ara, l’1-O, també per desistiment forçat de funcions d’ERC, per les implicacions judicials per als seus membres que podria tenir treure pit en uns fets que, fins i tot, per a 21 persones, es troba sub iudice, havia estat territori dels «immediatistes».
«Ara tots són ‘fills de l’1-O’ i m’alegra», va assenyalar Rovira en una inequívoca referència a Laura Borràs i el seu llibre Filla de l’1 d’octubre, una de les líders polítiques que insisteix en l’aplicació del mandat del referèndum, «però els que el van fer són una sèrie de persones que van saber remuntar fins a dues vegades els cops que ens anava propiciant l’Estat». «Perquè entre el 20 de setembre i l’1 d’octubre es va haver de fer una autèntica remuntada. I la segona, quan la Guàrdia Civil va entrar en els col·legis i vam haver d’aplicar el cens universal, que havíem estat preparant», va insistir.
Va tenir Rovira també paraules per a l’ANC: «És una greu contradicció que, aquells que ens volen donar lliçons de mobilització al carrer i ens acusen injustament d’haver abandonat aquesta mobilització, es mobilitzin, al seu torn, contra una part de l’independentisme i contra un Govern independentista. És el món a l’inrevés».
Davant de la situació actual, Rovira va oposar, així com Lluís Salvadó, que, com Josep Maria Jové, esperen en les properes setmanes ser cridats a judici per l’1-O, la «comunió entre el carrer i el Govern» de llavors. Alguna cosa a repetir «si es vol guanyar».
«No ens deixarem convèncer»
També Junqueras, fent bo allò que ERC «hi és i hi serà», va parlar de futur, de com construir el pròxim «embat» contra l’Estat. «Ara coneixem el camí i no ens desviarem ni un mil·límetre d’ell. No ens deixarem convèncer per aquells que ens volen convèncer que el millor camí és que l’independentisme sigui més reduït i més feble», va assegurar, una referència que els republicans atribueixen al «purisme» que, segons ells, està present en alguns sectors de Junts.
