El Govern català impulsarà modificacions legislatives, en concret del Codi Civil de Catalunya i la llei que regula l’habitatge, per donar potestat als ajuntaments i a les comunitats de veïns perquè instin, en cas que els propietaris no ho facin, al desallotjament de les ocupacions il·legals d’habitatges per part de persones que cometin delictes, com poden ser els narcopisos, o les naus utilitzades per lladres per amagar botins, i provoquin incidents greus al veïnat, moltes vegades fent ús de la violència. Així ho van anunciar ahir les conselleres de Justícia i Drets Social, Lourdes Ciuró i Violant Cervera, que també van explicar que es modificaran les sancions a imposar als propietaris de cases, sobretot grans tenidors d’habitatges, on es generi alarma social i «alteració de la convivència». Les multes poden anar de 9.000 a 90.000 euros, encara que també es recollirà la possibilitat d’obligar els propietaris dels immobles a cedir-los per destinar-los a persones sense recursos.
Per poder fer efectiu aquest procediment, l’executiu català està enllestint la modificació d’un article del Codi Civil propi de Catalunya (el dels drets reals en l’apartat de propietat horitzontal) i de la llei de l’habitatge del 2007, on s’inclourà «l’ocupació il·legal». L’objectiu és oferir «eines» als consistoris i als veïns que, segons les conselleres, moltes vegades se senten impotents davant l’ocupació il·legal d’habitatges per part de persones o màfies, com traficants de droga, que «alteren greument la convivència» als barris o poblacions. El text que reforma el Codi Civil estarà acabat a principis del mes d’octubre, però després haurà de ser aprovat pel govern català i pel Parlament.
Les dues conselleres van destacar que «les ocupacions il·legals delinqüencials generen alarma social i perjudiquen la convivència», un problema que s’ha d’aturar com més aviat millor. Al principi, els propietaris dels habitatges ocupats són els que han de demanar el desallotjament. Tot i això, el problema sorgeix quan els propietaris no actuen, com pot ser el cas dels bancs, les grans immobiliàries, els fons voltors o la Sareb (Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària), que acumulen pisos buits.
Si no es presenta la demanda judicial corresponent, no es pot executar un desnonament. Davant la «passivitat» dels propietaris dels habitatges, a qui se’ls donarà un termini d’un mes per iniciar l’acció judicial, la reforma legal habilitarà «immediatament» els ajuntaments i les comunitats de veïns per requerir el desallotjament. Amb aquesta modificació legal, van detallar les titulars de Justícia i Drets Socials, es vol donar «un suport jurídic» per «lluitar» contra aquesta activitat delictiva i poder oferir aquests habitatges a famílies vulnerables. «És un espai fàcil per a les màfies», van insistir.
Les conselleres també van fer una crida a la justícia i a la fiscalia perquè apliquin protocols per combatre aquestes «ocupacions il·legals delinqüencials», igual que es fa a altres territoris d’Espanya, alhora que van posar en relleu la necessitat d’agilitzar els tràmits per practicar els desallotjaments en aquests casos. Una dada significativa és que actualment s’estan tramitant als jutjats catalans 7.345 denúncies per fets d’aquestes característiques. «El 45% de les ocupacions a l’Estat espanyol es donen a Catalunya i el 75% a l’àrea de Barcelona», va explicar Ciuró. En aquests moments, els jutjats triguen uns 18 mesos a resoldre aquestes denúncies, segons el Govern.
Endurir les sancions
Un d’aquells grans tenidors que no intervé davant de les ocupacions il·legals, segons l’executiu català, és la Sareb. Per això, la consellera Cervera va demanar a aquest organisme que traspassi els pisos que estiguin buits a l’Administració perquè puguin ser destinats a vivenda social, perquè «deixin de ser part del problema, per ser la solució». A més, va anunciar que la intenció és endurir el règim sancionador per, si cal, obligar a la cessió de pisos.
