Fa sis anys que el PSC va lligar el seu destí al de Pedro Sánchez. Aquell Miquel Iceta deixant-se la veu a la Festa de la Rosa de Gavà amb el seu ja mític «Pedro, mantingues-te ferm, lliura’ns de Rajoy», va marcar un punt d’inflexió en la tendència descendent d’un socialisme català minvat pel procés. Exactament 2.190 dies després, Sánchez ja no és a l’oposició, sinó a la Moncloa, i el PSC, ara amb Salvador Illa al capdavant, és la primera força política a Catalunya.
Però l’espina clavada continua sent arribar a la presidència de la Generalitat, una fita que consideren que tocaran amb la punta dels dits si primer conquereixen l’altre costat de la plaça de Sant Jaume: l’alcaldia de Barcelona.
«Que la força ens acompanyi»
«Que la força ens acompanyi», va demanar Jaume Collboni consolidant el seu rol d’alcaldable des de la Festa de la Rosa. La festa per excel·lència d’inici de curs del PSC, que aquest any va recuperar l’assistència multitudinària després de la pandèmia i que va exercir de pròleg de les eleccions municipals, va patir la baixa inesperada del president Pedro Sánchez, que anunciava a primera hora que havia donat positiu en covid. L’alteració de l’elenc a l’escenari també es va traduir en crits amb menys decibels de la militància i el focus es va posar en la batalla del maig que ve. Tant Illa com Collboni van advocar per «obrir una nova etapa» que acabi amb la presidència de Pere Aragonès per una banda i amb l’alcaldia d’Ada Colau per l’altra.
Els socialistes s’erigeixen en l’alternativa estable als governs que «creen problemes» en lloc de «solucionar-los» i que queden atrapats en les crisis internes en lloc d’encarregar-se de la que afecta els ciutadans. «Com més PSC, menys embolic», va resumir Collboni, que es va esforçar a contrarestar el rum-rum constant que posa en dubte la seva candidatura. Ahir eren moltes les veus socialistes que donaven per fet que ell tornarà a ser l’alcaldable. Està previst que sigui ratificat al novembre i, asseguren, les enquestes internes són favorables. «Fem-ho junts», va afegir mirant als ulls d’Illa. «Junts ho farem», va recollir el guant Illa com a forma de blindar el tàndem.
El Govern
«Menys embolic» per als socialistes significa acabar amb la «divisió, l’enfrontament i la paràlisi» del Govern i garantir «seguretat, estabilitat i progrés» a Barcelona, ahir en plena ressaca pels aldarulls a la plaça d’Espanya. Els socialistes governen de la mà de Colau, però, alhora, la donen per esgotada. Illa va aplanar el terreny davant d’una setmana marcada pel debat de política general i el cinquè aniversari de l’1-O, una efemèride en què va insistir que un independentisme més dividit que mai no té «res a celebrar».
Segons el seu parer, els que van impulsar el referèndum han de «reflexionar per no repetir uns errors» que van portar a Catalunya el moment «més àlgid d’enfrontament i divisió». La manera de girar full, va demanar per enèsima vegada, és que Aragonès convoqui la taula de diàleg entre partits catalans i que es trenqui la dinàmica de blocs perquè es pugui treballar en el «retrobament». L’estratègia d’Illa passa per contraposar l’estabilitat que diu que representa amb les turbulències que segueixen a l’ordre del dia a la Generalitat i que també amenacen d’estendre’s al Parlament. «Estem construint un camí alternatiu a un Govern dividit, enfrontat i paralitzat», va presumir.
Sortir dels despatxos
Una llista sobre què cal fer i què no en els propers mesos a Catalunya va ser el colofó que va posar Illa a l’acte polític de la Festa de la Rosa. Deixar enrere discussions «estèrils» i les ofenses al rival i, en canvi, sortir dels despatxos i caminar pels barris per oferir propostes que tractin els problemes de la gent.
A les portes de la Pineda de Gavà, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i el Sindicat de Llogateres reclamaven, precisament, que es frenin els desnonaments i es limitin els preus dels lloguers. La ministra Raquel Sánchez, de qui depèn la llei d’Habitatge, i el ministre Miquel Iceta eren a la primera fila d’aquest acte, però aquesta vegada no van pujar al faristol.
