Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

El diàleg i els pressupostos marquen el test d’Aragonès amb Junts i l’oposició

ERC i Junts se sotmetran al setge de l’oposició per les seves disputes internes

El president, Pere Aragonès, inaugurarà avui el debat de política general al Parlament amb l’anunci d’un paquet de mesures anticrisi de 300 milions d’euros i amb una proposta per recosir la unitat de l’independentisme per tornar a exercir l’autodeterminació que complementi la taula de diàleg i serveixi per unir sindicats, partits, entitats i societat civil. Suavitzat ja l’ultimàtum de Junts a ERC, el cap del Govern buscarà garantir l’estabilitat del Consell Executiu, aïllar-lo de les disputes de partit entre els socis i centrar la discussió en com pal·liar els estralls de la inflació a Catalunya, amb la mirada posada en els pressupostos del 2023. Una voluntat de destensar que impactarà amb la tensió a l’hemicicle entre els aliats governamentals, amb els retrets de l’oposició i amb la interinitat a la Mesa, amb la batuta del ple en mans de la vicepresidenta primera Alba Vergés després de la suspensió de Laura Borràs. Aquests són els punts de fricció del debat que comença avui i que es reprendrà i finalitzarà divendres:

La postconvergència es va marcar aquest debat com la data límit perquè Esquerra acceptés les seves tres exigències: unitat a Madrid, taula de diàleg acotada a l’amnistia i l’autodeterminació i una nova direcció estratègica del procés. L’immobilisme dels republicans, que ja van advertir en públic i en privat que ignorarien aquestes peticions, va propiciar que Junts quedés atrapat en el seu propi ultimàtum i, davant el temor que el partit es fracturés, aixequés el termini i decidís allargar la negociació fins a l’octubre. Després de diverses cimeres, la possibilitat que Junts abandoni el Govern s’allunya, encara que sí que demanen algun gest d’Aragonès per explicar la seva permanència al Consell Executiu.

Segueixen les negociacions entre els grups i, encara que la postconvergència pressiona perquè quedi sobre paper alguna de les seves reclamacions, Esquerra apunta que no anirà més enllà del que consta estrictament en el pla de govern. Hi ha temps per gratar rèdits que evitin que, en la consulta interna que s’ha promès a la militància de Junts, surti l’opció d’acabar abandonant el Consell Executiu.

La crisi al Govern ha impactat en la negociació pressupostària. El PSC ja demana que aclareixi amb quins socis aspira a pactar els comptes si, com preveu el titular d’Economia, han d’entrar en vigor l’1 de gener del 2023. Al Palau de la Generalitat donen per fet el suport dels comuns, encara que els morats asseguren que encara no coneixen els detalls de les xifres i mantenen que no donaran un xec en blanc. Els socialistes segueixen parlant amb el conseller Jaume Giró, malgrat que Aragonès no està disposat a haver de pactar amb ells per evitar quedar lligat al seu principal adversari a les urnes i evitar possibles hipoteques de cara als Pressupostos Generals de l’Estat. Sigui com sigui, les propostes dels grups sobre com contenir la inflació, amb ajudes a famílies i empreses, a més de plans per a la transició verda, permetran detectar amb quines cartes jugaran els comuns i el PSC en la negociació, bàsicament en relació a l’encariment de la vida. La CUP, per part seva, reafirmarà el seu veto a pactar els pressupostos i exigirà la nacionalització de serveis públics, a més del control de preus.

L’aposta de Junts per suprimir l’impost de patrimoni va reobrir el debat sobre els gravàmens a Catalunya, però Aragonès es va afanyar a descartar aquesta possibilitat. De fet, va deixar clar que l’objectiu dels pressupostos del 2023 és «consolidar» l’actual model de fiscalitat, ni abaixar ni apujar impostos. Els comuns, socis prioritaris per als comptes, forçaran que Esquerra es pronunciï a l’hemicicle en aquest sentit amb un text la votació del qual evidenciarà la divisió entre socis. Per part seva, els republicans proposaran que Catalunya gestioni i recapti la totalitat de l’IRPF, a més de l’impost a les energètiques i a la banca.

Un cop rebutjada de forma unànime la proposta de l’ANC d’activar una declaració unilateral d’independència al segon semestre del 2023, els tres partits independentistes tornaran a embrancar-se amb la taula de diàleg i la manca d’alternatives. Esquerra, aferrada al repte de la «desjudicalització», Junts exigint que només es negociï l’amnistia i l’autodeterminació en un diàleg del qual ja no en formen part, i la CUP apostant per la desestabilització i la fi de la «normalització» de les relacions amb el Govern. La recepta d’Aragonès per canalitzar un nou camí conjunt serà prou «àmplia» per interpel·lar tot el sobiranisme, més enllà del tauler polític, i aconseguir així una conjunció que acompanyi la negociació sobre el conflicte polític a Madrid. Els comuns mantindran que s’ha de reformar com més aviat millor el delicte de sedició i posaran en valor els acords de la taula de diàleg, igual que el PSC, que insistirà a obrir un diàleg també entre partits catalans.

El caos a Rodalies serà un altre dels punts calents del debat. Els socis al Govern fa temps que n’exigeixen el traspàs, però per ara no hi ha avenços, així que Junts reprendrà aquesta petició. D’altra banda, torna la pressió perquè s’ampliï l’Aeroport de Barcelona, ja que Foment del Treball ha constituït una comissió que aspira a reactivar el projecte. De fons, cueja el xoc entre la Generalitat i el Govern per la baixa execució de les inversions pressupostades per al 2021 a Catalunya -un 36%, mentre que a Madrid s’ha arribat al 184%-.

Compartir l'article

stats