Dues terceres parts dels presos preventius que esperen judici a les presons catalanes són estrangers. Aquesta proporció és superior respecte la mitjana de la resta d’Espanya. Per ser exactes, el 67% dels reclusos en aquesta situació a Catalunya (975 de 1.462) eren forans l’agost passat (una fracció que ha estat estable en els últims anys). Aquest percentatge, en canvi, va ser del 44% (3.299 de 7.498) en la mitjana del 2020 (l’última data en què es disposa d’aquesta dada) a la resta d’Espanya, segons les dades de l’Administració General de l’Estat, que no inclou les presons de Catalunya i del País Basc. Aquest contrast es desprèn d’una anàlisi duta a terme per la Fundació Civio sobre dades oficials del sistema penitenciari.
Fonts judicials asseguren que el 60% de les detencions practicades pels Mossos d’Esquadra són de persones estrangeres i que a la ciutat de Barcelona, el 80% dels arrestats que passen a disposició judicial són forans. Els estrangers que acaben condemnats són molts menys que els preventius, destaca l’informe de Civio, una organització dedicada a la vigilància dels poders públics mitjançant el periodisme de recerca. A Catalunya, la majoria d’estrangers preventius es converteixen en una minoria de penats: del 67% al 44% (és a dir, de dos terços a poc menys de la meitat). A la resta d’Espanya, del 44% al 21% (és a dir, de poc menys de la meitat a una cinquena part).
Els números plantegen dues preguntes. Primera, per què es posa tants estrangers a la presó mentre esperen judici, molts més que els que compleixen condemna? Segona, per què això passa de manera més freqüent a Catalunya? Les respostes només poden ser hipòtesis, ja que la situació no està estudiada a fons, segons reconeixen els principals experts.
Que ser estranger suposi tenir més paperetes per acabar empresonat abans de judici depèn en part de la llei. El risc de fugida és un dels supòsits per a la presó preventiva i els jutges poden valorar que una persona estrangera no té prou arrelament per evitar-ho. Tot i això, el risc de fugida s’interpreta de manera massa restrictiva, segons Andrés García, del grup Iridia de defensa dels drets humans. «Es presumeix que un estranger pot fugir de l’acció de la justícia més que un espanyol. És important analitzar que el racisme impregna la nostra societat i òbviament el sistema penal no en queda fora», afegeix García.
«Algú que s’ha jugat la vida per venir, per què se n’hauria d’anar?», pregunta l’advocat David Aranda, que va defensar un estranger que va estar a la presó preventiva sis mesos i després va acabar absolt. «És habitual que s’abusi de la presó provisional per un possible risc de fugida en col·lectius vulnerables, com persones migrants i sense llar, cosa que produeix una greu discriminació», afirma Eva Belmonte, codirectora de Civio. La presó provisional només es pot acordar a petició de la fiscalia o una acusació.
Els advocats Judit Gené i Josep Riba, no obstant, no creuen que s’abusi de la presó provisional. «S’han de complir unes condicions legalment establertes. Un dels possibles motius que hi hagi més població reclusa provisionalment estrangera és probablement la manca d’arrelament i la possibilitat d’abstreure’s a l’acció de la justícia, que és un dels motius pels quals es pot acabar decidint adoptar aquesta mesura. Tot i això la diferència tan substancial entre Catalunya i AGE tindrà motius demogràfics i/o socials, però segur que no és la diferent aplicació de la llei».
Si existís aquest abús, per què es donaria més a Catalunya? Les fonts consultades no hi veuen raons, ja que els jutges d’instrucció estan sotmesos a les mateixes lleis a tot l’Estat. Tot i això, amb anterioritat es van registrar diferències a Catalunya, per exemple amb la menor aplicació d’ordres d’allunyament.
Peculiaritat catalana
En l’àmbit dels tipus delictius, sí que hi ha una peculiaritat catalana, segons afirmen fonts judicials. Aquestes asseguren que es produeixen a Barcelona cada cop més robatoris amb força i violència, com pot ser el de rellotges de luxe, sovint per part d’estrangers. El penalista Miguel Capuz també destaca el paper de l’aeroport, amb l’entrada d’estrangers vinculats amb el tràfic de drogues. La pena en aquests casos és superior a dos anys, cosa que representa un altre supòsit per a la presó preventiva. Així mateix, si és una organització criminal, pot destruir proves, un altre dels aspectes que influeixen per decretar aquesta mesura.
La raó de més pes de la diferència catalana podria ser que senzillament a Catalunya entren a la presó molts més estrangers que a la resta d’Espanya. Els forans (preventius i penats) representen gairebé la meitat del total de presos a Catalunya (48%) i només una quarta part (26%) a la resta d’Espanya.
