Gairebé ningú a Junts per Catalunya deia voler sortir del Govern i, en aquesta ocasió, les diferents famílies del partit estaven compactades i decidides a aguantar el pols al president Pere Aragonès. Malgrat que admetien les conseqüències d’una possible ruptura del Consell Executiu seran imprevisibles dins i fora del partit, aguantaven la seva posició. Però tot pot haver saltat pels aires després de la decisió d’Aragonès de destituir l’home fort de JxCat al Govern, el vicepresident Jordi Puigneró. L’executiva del partit es reuneix avui a les vuit del matí, via telemàtica, per abordar la resposta, és a dir, si acata el cessament i proposa un nou vicepresident o trenca la coalició amb ERC.
Al llarg d’un dia decisiu per a Junts i Esquerra, l’esperit d’unitat postconvergent va anar davant de les dissensions. És cert que hi ha autocrítica respecte la viabilitat d’haver posat sobre la taula l’amenaça d’una qüestió de confiança a Aragonès, una bomba que no era coneguda per tota la direcció executiva, sinó només pel nucli dur de la formació, entre ells el vicepresident Jordi Puigneró, però no tots els titulars de la pota postconvergent del Govern. I en això va furgar el president en la reunió extraordinària: va preguntar un per un el seu parer. Segons Junts, tots van exhibir cohesió i un relat compartit, cosa que neguen fonts de Palau.
I és que hi pot haver autocrítica i estupor dins del partit, però és més gran el malestar que existeix respecte Aragonès i ERC, que els segueixen acusant de no complir amb el pacte de Govern i d’actuar amb supèrbia, sense adonar-se de la realitat que separa els dos partits: un sol escó al Parlament.
Els més moderats destaquen que aquesta vegada no és Laura Borràs la que està forçant la situació, sinó que és el secretari general, Jordi Turull, qui pilota l’estratègia i manté que el president ha de complir les tres exigències conegudes: compartir el comandament estratègic del procés, unitat a Madrid i reformulació de la taula de diàleg per abordar l’autodeterminació i l’amnistia. Alhora, els que no van creure mai en la idea d’avalar l’actual cap del Govern se senten reforçats en la idea d’abandonar la nau.
Amb tot, la situació és amarga internament per a molts, que assumeixen que, fora del Govern, Junts viurà una situació més que complicada, amb efectes col·laterals de tota mena: de cara a les eleccions municipals -Xavier Trias havia exigit pau al Palau de la Generalitat com una de les quatre condicions per presentar-se com a alcaldable de Barcelona-, de cara a la convivència entre famílies internes, i també pel que fa a la construcció econòmica d’un partit sòlid i de govern. Estar fora de l’executiu és una cosa que, els que no procedeixen de CDC, viuen amb total normalitat, mentre que la postconvergència considera que és un escenari no desitjat.
Les conseqüències internes a Junts són ben conegudes per tothom, una altra possible fractura, però també hi ha un missatge intern de gran duresa contra ERC. Adverteixen els republicans que no han estat conscients que només disposaven d’un diputat més que ells i que si hi ha un divorci, Aragonès tindrà la postconvergència com a adversari.
Eleccions anticipades
«L’oposició que ha fet Salvador Illa no serà res en comparació amb la que farem», adverteixen, i asseguren que no hi haurà suport als pressupostos ni a polítiques socioeconòmiques d’esquerres pròpies d’Esquerra o properes a la CUP. Un escenari en què creuen que Aragonès serà el president més efímer dels últims anys i farà que Esquerra després de 80 anys hagi recuperat la presidència de la Generalitat de manera molt puntual. La conseqüència de tot això, pronostiquen, seran la convocatòria d’unes eleccions anticipades.
