L’estira-i-arronsa entre Junts i Esquerra continua. Els postconvergents dilaten la decisió de sortir o no del Govern per evitar fractures internes, la deixen en mans de la militància, però, abans, llancen un nou ultimàtum -encara que rebutgen aquest qualificatiu- per forçar una negociació in extremis que, en el fons, tampoc evitarà la consulta interna, però que sí que podria alterar el contingut de la pregunta. Això es tradueix en què intentaran obrir un canal de comunicació amb el president Pere Aragonès i amb el seu partit -amb la celebració del cinquè aniversari del referèndum pel mig- perquè compleixi les seves tres exigències i doni «garanties de compliment» fins dilluns. De la seva disposició, diuen, dependrà el resultat d’una votació que ja està convocada per al 6 i 7 d’octubre, i la pregunta de la qual decidirà la direcció 72 hores després de l’anunci.
Després d’una reunió maratoniana de l’executiva que es va allargar durant nou hores, Junts va optar per no trencar encara el Govern. Tot i el fulminant cessament del vicepresident Jordi Puigneró, segons el parer d’Aragonès per «pèrdua de confiança» en no haver-li dit que el seu partit l’amenaçaria amb una qüestió de confiança, la postconvergència opta per buscar un últim pont que no trenqui del tot les relacions. És reconduïble? «És molt complicat, però cal intentar-ho», responen a JxCat. Un assumpte difícil atès que fa més d’un mes que negocien arran d’un ultimàtum previ que va quedar suavitzat i després de la destitució del màxim representant del partit al Consell Exeuctiu.
A Palau, van rebre amb estupor l’anunci del secretari general Jordi Turull i de la presidenta de la formació Laura Borràs perquè no van aixecar abans el telèfon per exposar-ho a Aragonès. Fonts properes al president asseguren que desconeix la proposta dels encara socis i retreuen Junts no haver-se retractat del desafiament al Parlament. «Han d’aclarir si volen ser Govern o oposició», reblen aquestes veus.
Turull assegura que els consellers de Junts han posat els seus càrrecs a disposició del que acabi decidint el partit
Destaquen que el cap del Govern va ser «clar» en la seva resposta al Parlament respecte les peticions de JxCat -taula de diàleg acotada a l’amnistia i l’autodeterminació, unitat a Madrid i direcció estratègica- obrint-se a estudiar-les, cosa que no va ser suficient perquè el líder parlamentari, Albert Batet, va elevar l’aposta, desconeguda fins aleshores per a bona part de la bancada de Junts i dels seus consellers. A Palau insisteixen que no és Aragonès qui vol divorciar-se, sinó Junts, mentre que aquests retreuen una falta de gestos, segons el seu parer imprescindibles per romandre al Consell Executiu.
L’equilibri entre sectors
Per arribar a un posicionament unànime, l’executiva de Junts va optar per una solució intermèdia i temporal que respongui a l’equilibri de forces intern. I és que si bé, segons fonts del partit, el plantejament majoritari passava per accelerar la votació interna, una part de l’executiva va defensar signar ja la sortida i apostar per desestabilitzar un Govern en solitari d’ERC, sabent que els republicans descarten avançar les eleccions. El primer grup, el de la cautela, va ser el majoritari entre els afins al secretari general; mentre que al segon, el de la precipitació, s’estenia en el sector pròxim a la presidenta i a l’expresident Carles Puigdemont. El doble acord respon precisament a acontentar els dos sectors: més marge per negociar in extremis però avançant una consulta que inicialment es preveia convocar la tercera setmana d’octubre.
Abandonar el Govern a l’ordre de les bases, si és que així ho decideixen, és una sortida menys traumàtica per a la formació que un cop de decret de la cúpula, perquè podria traslladar la responsabilitat a la militància, encara que a ningú se li escapa que els màxims dirigents, Borràs i Turull, poden decantar el sentit del vot segons el diagnòstic que ofereixin sobre les negociacions amb Aragonès i ERC durant aquests tres dies.
El que es dóna per fet és la interinitat en la vicepresidència. Almenys fins que hi hagi una decisió de les bases. Segons Turull, tots els consellers de Junts han posat el càrrec a disposició del que decideixi el partit, encara que alguns han defensat públicament la necessitat d’optar per la governabilitat i l’estabilitat, com el d’Economia, Jaume Giró, o la d’Acció Exterior, Victòria Alsina.
Si la situació no es recondueix i es confirma la fractura del Govern, Esquerra governarà en solitari. Així ho expressen diversos dirigents republicans, que descarten prémer el botó electoral davant l’actual situació socioeconòmica -i la consegüent necessitat d’aprovar uns nous pressupostos per combatre-la-, però també per poder reivindicar-se com una opció electoral que pot comandar sense lligams i per reduir l’impacte d’una sortida de Junts exhibint que no cedeixen al que consideren «xantatges». Per això, necessitaran el suport del PSC i dels comuns, almenys, de forma puntual.
