Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

De la qüestió a la pèrdua de confiança en 24 hores

Turull i el president van intentar reconduir la situació, però un comunicat de Junts ho va impedir

Pere Aragonès va encaixar, dimarts, les paraules d’Albert Batet en què exigia que es donés compliment a les tres demandes que Junts reclama des de fa un mes o bé se sotmetés a una qüestió de confiança, amb estupor. Portava, com qui diu, 12 hores amb el vicepresident Jordi Puigneró al seu costat, en el debat de política general, i va intentar amagar les seves emocions. No sabia res de l’as a la màniga que els postconvergents traurien. «No es va tractar d’un enuig personal, sinó que immediatament va entendre que la jugada posava en perill tot el Govern, també els consellers de Junts. Era un atac molt greu a la institució», detalla una font republicana. Va evitar replicar en aquell moment Batet i es va donar temps fins al torn del seu coreligionari d’ERC, Josep Maria Jové. De fet, es va donar 24 hores per resoldre la qüestió.

Durant la nit, el president, òbviament, va començar l’intercanvi d’impressions i d’òptiques amb el seu equip més proper. L’endemà al matí, dimecres, Aragonès va ampliar el cercle a membres del seu partit, entre ells, Oriol Junqueras i Marta Rovira, i es va reunir amb Laura Vilagrà, consellera de Presidència. A aquelles hores del matí arriba la informació fidedigna que Puigneró coneixia la jugada de la qüestió de confiança de Junts. Amb Junqueras, afirmen fonts republicanes, no hi hauria contacte ulterior fins a la matinada, quan es van intercanviar uns missatges de text.

Aragonès i Vilagrà van decidir convocar el Govern per descobrir fins on arribava el que els republicans ja titllaven de «deslleialtat». Es va acordar, així mateix, citar el secretari general de Junts, Jordi Turull, per a una trobada tot sol, sense Laura Borràs, immediatament després de la reunió dels consellers. Els membres de Junts que ocupen cadira al Consell Executiu van dinar amb Turull, Borràs, Batet i Josep Rius. Durant el dinar, van pactar que tots havien de mantenir l’aposta per la qüestió de confiança sense fissures, en témer que algú pogués defensar la seva permanència al Govern o relativitzar l’amenaça que havia llançat el partit.

Els consellers, encapçalats per Puigneró, van entrar junts al Palau de la Generalitat. Amb aquesta unitat rocosa i de suport a les accions del seu partit va començar la reunió. A partir d’aquí ja difereixen les versions. Segons fonts republicanes, diversos consellers de Junts van modular el discurs. Alguns es van lamentar d’estar enmig d’una pugna entre la lleialtat deguda al president com a membres de l’executiu i l’obediència al partit. D’altres, potser els més mediàtics, no es van moure de les aigües ambigües de l’adscripció al que havia dit Junts i la voluntat de solucionar els desacords. Puigneró va admetre que sí que coneixia per endavant que Batet tenia previst mostrar la carta de la moció de confiança. Va ser l’únic. Però fonts de JxCat insisteixen que els seus consellers no es van moure gens ni mica de l’adscripció total al que va dir el partit.

Després del Consell Executiu, Aragonès es va traslladar a la Casa dels Canonges, on l’esperava Turull. Reforçat pel reconeixement de Puigneró, el president, segons els republicans, va explicar al número dos de Junts que meditava cessar el vicepresident. Segons els postconvergents, en aquesta primera part de la reunió, res semblant no va ser dit. Sí que coincideixen a ERC i a Junts que el to de Turull va ser sempre conciliador i d’afany en la recerca de solucions. Un to semblant al que van mostrar els consellers ja al final del Consell Executiu. A l’hora de reunió es va fer un recés. Turull es va dirigir al despatx de Puigneró i Aragonès es va citar amb el seu equip. És durant aquest recés quan Junts va fer públic un comunicat en què explicava que els consellers van romandre fidels al dictat pel partit:

Contradiccions

Fonts republicanes asseguren que aquest comunicat va enutjar, novament, Aragonès, perquè es contradeia «amb el que ell havia vist». Segons els postconvergents, en aquesta primera part, tots dos havien pactat reconduir la situació, per la qual cosa dedueixen que, al descans, el president conversa amb «algú» i torna a la reunió amb la decisió de cessar el seu vicepresident. Segons fonts de Palau, aquest «algú» no existeix (no és Junqueras) i consideren una maldat que els postconvergents tornin al soniquet de la presumpta tutoria del president d’ERC al president de la Generalitat. Turull sí que va demanar que Borràs anés a Palau i va arribar acompanyada del seu cercle de confiança, però no va entrar a la sala amb Aragonès en cap moment. Després del recés, es va reprendre la reunió amb Turull i el republicà li va retreure les diferents versions dels membres de Junts i la literalitat del text enviat a la premsa. És llavors quan es va reafirmar al cessament de Puigneró.

Van mantenir un ampli debat, sempre amb bones formes, malgrat la «perplexitat» del secretari general. Turull va intentar el que és inevitable, rebaixar la tensió i buscar una solució intermèdia. No n’hi va haver perquè Aragonès tenia la decisió presa, així que va citar Puigneró al seu despatx i li va comunicar que signaria la seva destitució. El llavors vicepresident, apunten fonts d’Esquerra, va mostrar poca «resistència», menys, per exemple, que la que havia mostrat Turull.

Borràs, Turull i Puigneró van sortir de Palau junts, per donar suport al que havia estat el seu màxim representant al Govern, i sense respondre les preguntes dels periodistes. Els equips de la Generalitat van començar a preparar la Galeria Gòtica perquè l’anunci fos solemne, que exhibís el cop d’autoritat d’Aragonès.

Compartir l'article

stats