Cinc anys després de l’1-O, aquests són els procediments judicials que segueixen oberts al Tribunal Suprem (TS), al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i en diversos jutjats catalans arran del referèndum i, en general, per la tardor del 2017 a Catalunya.

Cada vegada menys fugits

El temps transcorre de manera diferent per als fugits que per als que són a casa. I més quan cada cop hi ha menys persones a l’estranger. Meritxell Serret primer i Anna Gabriel després han estat les primeres a regularitzar la seva situació amb la justícia espanyola i poder tornar a Catalunya. És clar que, si escau, el risc era mínim, perquè totes dues s’enfronten a un delicte de desobediència, penat amb multa i inhabilitació, però no amb presó. Serret està esperant judici al TSJC i s’enfronta a una petició fiscal d’un any d’inhabilitació, mentre que el sumari contra Gabriel acaba de ser conclòs al Suprem, per remetre’l a Catalunya. El cas de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i els exconsellers que el van acompanyar a Bèlgica és diferent, perquè s’enfronten a sedició i malversació de cabals, cosa que, llevat de modificació del Codi Penal, significarà per al primer una condemna d’almenys 13 anys de presó com la que li va ser imposada a qui era el seu segon al Govern, el president d’ERC, Oriol Junqueras.

Mentrestant, està pendent de conèixer-se la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre les euroordres. Si el tribunal segueix el criteri de l’Advocat General de la UE serà un revés dur per a les pretensions dels que es troben en rebel·lia, perquè significarà que només es podrà negar el lliurament d’un reclamat per vulneracions de drets sistèmiques que no sembla el cas d´Espanya.

Indults pendients del TS

Entre els assumptes que sembla que no acabaran mai destaca el dels indults del «procés». Un canvi en la composició de la secció encarregada de resoldre els recursos contra la seva concessió va fer que la seva revisió tornés a la casella de sortida. Les impugnacions que havien estat rebutjades de pla en declarar-se que els recurrents, en la seva majoria partits, no tenien legitimitat per a fer-ho, van tornar a estar pendents de resolució.

No obstant això, el gir dels esdeveniments no significa que les mesures de gràcia siguin revocades. Sinó que segons el parer de la majoria que es va conformar en el tribunal encarregat de decidir sobre aquest tema, la falta de legitimació d’un recurrent no pot declarar-se en un moment tan inicial, quan no és òbvia i hi ha discrepàncies entre els magistrats, sinó només a l’hora de dictar sentència. La concessió dels indults és competència del Govern i, a diferència d’altres casos en els quals sí que van ser revocades, amb els líders independentistes catalans el Govern va posar especial cura a motivar els seus arguments.

Reguant i Vox

Aquesta setmana es va celebrar en el Suprem el judici contra Eulàlia Reguant per haver-se negat a respondre les preguntes de Vox en el judici del «procés». S’enfronta a una petició fiscal de quatre mesos d’inhabilitació. La vista oral que s’anava a celebrar el mes de març passat va haver de suspendre’s al no haver-se tingut en compte que era diputada quan es va obrir el judici oral.

Jové, Salvadó i Garriga

Els diputats d’ERC en el Parlament, Josep Maria Jové i Lluis Salvadó, estan pendents de ser jutjats en el TSJC pels preparatius del referèndum. Se’ls atribueixen els delictes de malversació (que comporta una pena de presó), desobediència i revelació de secrets. La fiscalia ha de presentar encara el seu escrit d’acusació, en el qual pot incloure o no tots aquests delictes. En aquest procés també hi figura la «consellera» de Cultura, Natàlia Garriga, a la qual se l’acusa de desobediència per desatendre els mandats del TC. Aquestes perquisicions deriven de la causa contra exaltaments de càrrecs de la Generalitat que tramita el Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona.

Preparatius i política exterior

L’Audiència de Barcelona va confirmar l’abril de 2021 el processament de càrrecs del Govern i empresaris per l’organització del 1-O i als quals se’ls atribueix els delictes de malversació, desobediència, falsedat i prevaricacions. Entre els 28 investigats es troba la que era presidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audivisuals (CCMA), Núria Llorach; els exdirectores de TV-3 i Catalunya Ràdio, Vicenç Sanchis i Saül Gordillo, respectivament; el que era delegat del Govern davant la UE, Amadeu Altafaj, i l’exsecretari del Diplocat, Albert Royo. La fiscalia ultima el seu escrit d’acusació. L’Audiència ha de resoldre si s’uneix a aquest procediment que es tramita en el Jutjat d’Instrucció número 18 sobre presumpta malversació per la internacionalització del «procés», en el qual estan implicats l’exconseller de Exteriors, Raül Romeva, l’exsecretari de Govern, Víctor Cullell, i també Albert Royo.

Càrregues policials

El Jutjat de número 7 de Barcelona investiga les càrregues policials en diversos centres de votació durant el 1-O a la capital catalana. Hi ha 65 agents de la Policia Nacional, entre ells alguns comandaments, imputats. La causa es va dividir en diferents peces separades (una per cada centre de votació en el qual va haver-hi intervenció policial), però després es van unificar. Encara ha de concloure’s la instrucció i després passarà l’assumpte al fiscal perquè presenti, si considera pertinent, el seu escrit d’acusació. El mes de juny passat, el jutge si que va donar per conclosa la recerca de l’escopete que presumptament va causar a Roger Español (també acusat per llançar una tanca contra els uniformats) la pèrdua d’un ull pel tret d’una pilota de goma en el 1-O.