Dijous a la nit, Jordi Turull i Laura Borràs van anunciar l’enviament d’una proposta per negociar la permanència de Junts al Govern. El termini de l’ultimàtum soterrat venç, segons van dir, dilluns al migdia, quan l’executiva de Junts dibuixi la pregunta que respondrà la seva militància a la consulta dels dies 6 i 7. La proposta no es va enviar fins a 24 hores després, divendres a la nit. I ahir no hi va haver cap contacte entre les dues trinxeres. Només missatges creuats, a través dels mitjans, sobretot dels republicans, que consideraven la proposta postconvergent com a inacceptable. ERC i Junts, per tant, s’aboquen a un diumenge i, potser, una matinal de dilluns per solucionar un desacord de gairebé una dècada de vida. Per no dir de tota la vida.

Aquest stand by té com a causa la proposta en si. La concreció de les tres demandes expressades ja fa un mes i l’afegit d’una quarta, la restitució del cessat vicepresident Jordi Puigneró, ha fet vessar la paciència republicana, que creu innecessari asseure’s en una taula a dialogar fins que els postconvergents «facin una proposta seriosa «. Amb tot, veus republicanes reconeixien la més que probable existència de contactes futurs entre Pere Aragonès i Jordi Turull. Però diumenge «o dilluns», van assenyalar .

Subjau en el fons la confirmació, als seus ulls, d’una sospita que va recórrer els passadissos del Palau de la Generalitat i de la seu republicana del carrer de Calàbria. Que els postconvergents no tenien cap intenció de negociar seriosament i que la proposta és només un estratagema per deixar la pilota a la teulada d’Aragonès. Davant d’això, el mateix president va reaccionar ràpid i, poc després de rebre la proposta, ja va expressar que no eren demandes susceptibles ni tan sols de ser abordades. Dissabte al matí, aquest estat d’opinió es va estendre per tots els nivells republicans.

«Va més enllà que exigeixin que es restitueixi Puigneró. Aquest va ser cessat per falta de confiança del president, és a dir, o bé pretenen que la confiança torni de cop o bé que Aragonès es mengi les seves paraules», va apuntar una veu. I la seva anàlisi prossegueix: «A més, reclamen, una altra vegada» com en la negociació per a la pròpia investidura, «retornar a l’esquema d’un espai estratègic liderat pel Consell per la República», l’entitat creada per Carles Puigdemont, «que s’hagi d’acceptar la delegació a la taula de diàleg i negociació amb l’Estat que decideixi Junts»; és a dir, la inclusió de figures que no formen part del Govern «i pactar conjuntament tant els Pressupostos Generals de l’Estat com la pròpia estabilitat del Govern de Pedro Sánchez, obviant que ERC triplica els escons postconvergents al Congrés». «És una proposta dissenyada i executada per dinamitar la negociació», conclou aquesta veu.

La jornada de l’1-O va servir, a més, per augmentar el ressentiment mutu. Fonts de Junts es mostraven indignades perquè «Aragonès hagués utilitzat el missatge institucional per ‘colar’ de nou la via canadenca [la proposta d’acord de claredat per a un referèndum], malgrat la rebolcada que es va emportar en les votacions de divendres al Parlament».

Per part republicana, el discurs d’ahir de Puigdemont, els xiulets a Carme Forcadell i Marta Rovira, quan se’n va citar el nom, i els crits d’«Aragonès, dimissió» els va refermar en la seva creença de que no hi ha res a salvar.