Diari de Girona

Diari de Girona

Aconseguir que un tractament arribi al pacient

Un moment de la jornada de salut d’avantguarda celebrada a Barcelona. | JOAN CORTADELLAS

En els laboratoris espanyols ja s’estan creant les teràpies del futur: tractaments per a malalties fins ara incurables, fàrmacs amb nom i cognom per millorar la vida de persones amb patologies rares i eines que podrien millorar l’atenció sanitària de tots els ciutadans.

Perquè tots aquests projectes surtin del tub d’assaig i arribin als centres de salut, cal mobilitzar una quantitat ingent de recursos, agilitzar la transferència de coneixement i reforçar la col·laboració entre els investigadors i les empreses del sector.

Aquests són alguns dels reptes i de les oportunitats que van destacar una desena d’experts del sector en la jornada de salut d’avantguarda organitzada fa uns dies a Barcelona per El Periódico, del mateix grup editorial que Diari de Girona, i el Ministeri de Ciència i Innovació i que va presentar el director del diari, Albert Sáez.

L’esdeveniment, celebrat a la seu del diari, es va centrar a explorar diferents aspectes del PERTE de salut d’avantguarda: un dels onze programes estratègics llançats pel Govern a partir dels fons de recuperació postpandèmia. «Aquesta injecció extraordinària pretén ser un pla de xoc per impulsar el potencial que ja tenim al nostre país. Però no ens quedarem aquí. Treballarem per donar continuïtat a aquestes polítiques», va explicar la ministra de Ciència, Diana Morant. «Gràcies a la reforma de la llei de la ciència, per exemple, blindarem el finançament fins arribar al 3% del PIB el 2030», va afegir Morant.

Eines digitals

Més enllà d’impulsar la feina dels laboratoris, el programa d’innovació en salut també preveu facilitar la incorporació d’eines digitals als centres sanitaris. Segons va destacar Juan Fernando Muñoz -secretari general de Salut Digital, Informació i Innovació del Sistema Nacional de Salut-, ja s’han llançat diversos projectes per, per exemple, incorporar eines digitals per a la detecció precoç de malalties com la retinopatia, programes de vigilància epidemiològica a partir dels historials clínics dels pacients o plataformes de teleconsulta per a casos de dermatologia o salut mental. «Ja hem impulsat 45 projectes d’aquest tipus», va destacar.

Un dels grans reptes de la innovació en l’àmbit de la salut és la muralla regulatòria que han de superar les investigacions per passar del laboratori als centres de salut. Així ho van destacar en les respectives ponències Cristóbal Belda, director de l’Institut de Salut Carlos III, i Carlos de la Cruz, director d’Avaluació i Cooperació Tecnològica Internacional del Centre per al Desenvolupament Tecnològic i la Innovació (CDTI).

«Hem d’enfortir la col·laboració entre els centres de recerca i la indústria perquè els temps de recorregut siguin menors», va destacar Belda. En aquest sentit, De la Cruz va afegir que serà clau desenvolupar «convocatòries per facilitar la cooperació entre els diferents actors implicats en el procés de disseny i desenvolupament d’aquestes eines».

Un altre dels grans reptes pendents del sector és la renovació de les infraestructures i equipaments dels laboratoris, va destacar María Vila, presidenta de la Federació Espanyola d’Empreses de Tecnologia Sanitària i presidenta de Medtronic España.

El programa planteja la primera convocatòria en més de deu anys per a la renovació d’equipament científic. Vila també va parlar de la necessitat de millorar l’acompanyament a les start-ups sanitàries espanyoles.

Impulsar projectes

Juan López Belmonte, president de Farmaindustria i president de ROVI, va posar èmfasi en la necessitat de reforçar la col·laboració entre les entitats públiques i les privades per impulsar els projectes sanitaris. «Espanya és un dels països capdavanters en assaigs clínics. Tenim tots els ingredients necessaris per ser referents en el sector, només ens cal unir-nos», va destacar.

L’enlairament de tots aquests projectes d’innovació en salut dependrà, en gran mesura, del personal científic, tècnic i administrador. I això, alhora, dependrà de la formació d’aquests professionals. Segons va explicar Ana Polanco, presidenta de l’Associació Espanyola de Bioempreses i Head of Operations Europe a Merck, els programes més «disruptius» en salut necessiten «perfils multidisciplinaris, innovadors i diversos» a tots els nivells. «Es necessiten experts en àmbits com la genètica, la computació quàntica i la realitat augmentada aplicada a la medicina», va explicar.

Juan Yermo, director general de Farmaindustria, va insistir en la necessitat d’impulsar diferents tipus de perfils dins de la indústria: «És necessari apostar per formar investigadors, però també personal expert en innovació o producció».

Compartir l'article

stats