El conseller d’Empresa i expresident del Parlament, Roger Torrent, s’asseu a partir d’avui a la banqueta dels acusats en una sala del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per presumptament haver desobeït els mandats del Tribunal Constitucional (TC ) en permetre la tramitació de dues resolucions a favor del dret d’autodeterminació i contra de la monarquia. També seran jutjats els seus excompanys a la Mesa de la Cambra catalana Josep Costa (JxCat), Eusebi Campdepadrós (JxCat) i Adriana Delgado (ERC).
La fiscalia reclama per a Torrent, Costa i Campdepadrós un any i vuit mesos d’inhabilitació i multa de 30.000 euros, mentre que per a la republicana sol·licita un any i quatre mesos i una multa de 24.000 euros perquè només va participar en una sola d’aquestes tramitacions. Segons el parer del ministeri públic, hi va haver una «manifesta i prèviament concertada voluntat d’infringir el mandat inequívoc».
En la primera sessió de judici es tractaran les qüestions prèvies i, a la segona estan previstes les testificals, entre elles les de Xavier Muro (exsecretari del Parlament), Antoni Bayona (exlletrat major del Parlament) i Joan Ridao (ERC). Els imputats declararan els darrers, és a dir, divendres.
Aquest procediment judicial va néixer arran de la decisió del TC, acordada per unanimitat, de requerir a la Fiscalia Superior de Catalunya que estudiés si Torrent i els seus companys de la Mesa havien comès un delicte de desobediència per admetre la tramitació al Parlament de dues resolucions, l’octubre del 2019. En aquest sentit, el TC els havia requerit «individualment i personal» el seu «deure d’impedir o paralitzar qualsevol iniciativa parlamentària que suposés ignorar o eludir la suspensió acordada», estableixen els fiscals José Joaquín Pérez de Gregorio i Assumpta Pujol en el seu escrit d’acusació.
L’acusació pública relata que Torrent, Campdepadrós i Costa, «sent coneixedors del contingut i les advertències» del TC de dies anteriors, «i malgrat l’oposició de la resta dels membres de la Mesa» i l’avís del secretari general de la Cambra, van acceptar el 2019 tramitar les resolucions sobre la monarquia i el dret a l’autodeterminació, que van ser aprovades el novembre d’aquell any.
Els fiscals destaquen que, dies abans de l’aprovació, els quatre imputats van desestimar les peticions de reconsideració efectuades per grups de l’oposició i van «ratificar» l’admissió a tràmit dels textos. Torrent, tenint coneixement de la impugnació per part de l’executiu central i sabent que el TC acordaria de manera immediata la suspensió de la tramitació de la moció, va decidir modificar l’hora de l’inici del ple, argumenta l’acusació. L’ara conseller va defensar en la seva declaració davant el jutge que va actuar correctament, en defensa de «la llibertat d’expressió i ideològica dels diputats».
