Diari de Girona

Diari de Girona

Els sectors de Junts exhibeixen la seva divisió davant la consulta

Laura Borràs, presidenta del partit, ignora la sindicatura electoral i demana sortir del Govern, com també fan Marta Madrenas i Gemma Geis, mentre Jordi Turull evita revelar el seu vot

Jordi Turull i Laura Borràs a la seu de Junts a Girona. | ACN Xabi Barrena. Barcelona

La militància postconvergent decidirà entre avui i demà si la coalició entre ERC i Junts al Govern ha arribat al seu final. El pols intern suposa un risc d’acabar amb la fractura d’una formació que, després de dos ultimàtums a Esquerra en només un mes, ha posat una data de caducitat a la unitat. Ahir tots dos sectors es van prodigar a mostrar el seu suport a una o altra opció. Només el secretari general, Jordi Turull, seguint les directrius de la sindicatura electoral del partit, que va demanar que les persones que ocupen càrrecs interns de la formació s’abstinguessin d’utilitzar-los per afavorir una de les dues opcions de la consulta, va mantenir el silenci públic. Decideixin el que decideixin els seus 6.465 militants, és a dir, si opten per abandonar el Consell Executiu o bé per romandre-hi, un dels dos sectors majoritaris -el de la governabilitat o el de la ruptura- guanyarà o perdrà la votació, imposant-se una de les dues tesis.

D’una banda, si com promou el sector afí a la presidenta de la formació, Laura Borràs, (Jaume Alonso Cuevillas, Aurora Madaula, Quim Torra, Francesc de Dalmases, Gemma Geis i l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas) i el seu predecessor, a més d’expresident, Carles Puigdemont (Josep Rius i Toni Comín), les bases opten per trencar amb ERC, el futur que espera Junts és una oposició directa al president Pere Aragonès, al relat, i una pèrdua d’influència, poder i càrrecs, en l’aspecte pràctic.

Donar explicacions

Si, per contra, s’imposa l’ala que defensa la majoria dels ara titulars de Junts -a més de Giró, Victòria Alsina, Lourdes Ciuró i Violant Cervera-, els que tenen antecedents a Convergència i al PDeCAT (Xavier Trias, Joaquim Forn, Damià Calvet i Josep Rull), bona part dels alcaldes, Jordi Sànchez i els propers al secretari general, Jordi Turull, la formació s’haurà d’arremangar per explicar la seva permanència després de mesos criticant mancances d’Aragonès. En concret, tres: la manca d’unitat a Madrid, la no-acceptació de la seva delegació a la taula de diàleg i l’absència d’una direcció estratègica del procés.

Les postures de JxCat davant la consulta

Les postures de JxCat davant la consulta DdG

Si bé Turull va negar que hi hagués risc de ruptura, la bel·ligerància entre els uns i els altres ha anat a més durant la campanya interna, amb recels que s’arrosseguen des que Borràs va començar a encadenar fins a quatre derrotes en un any: primer, quedant per darrere de Turull i d’Anna Erra en la votació de la direcció; després, amb els seus candidats a l’executiva -David Torrents i Ester Vallès- incorporats a la cúpula malgrat no haver obtingut els suports necessaris; en tercer lloc, perdent competències en matèria municipal al congrés de juliol; i, finalment, perdent davant del seu número dos a les eleccions territorials.

I és que el xoc intern és tan gran que va haver d’intervenir la sindicatura electoral interna. La mateixa Borràs, presidenta del partit, va ignorar aquesta instrucció, brandant el seu «no» a continuar al Govern a Twitter, cosa que va propiciar un nou comunicat de l’òrgan intern en què recordava la seva petició de neutralitat i criticava alguns dirigents per usar imatges i simbologia oficial del partit. Extramurs de la formació, és obvi que el resultat de la consulta, sigui quin sigui, impactarà a la Generalitat, perquè quedarà sotmesa a una inevitable tensió.

Reforma del Govern

Si s’activa la ruptura, Junts es disputarà amb la CUP la cadira de la prefectura de l’oposició independentista i implicarà que Aragonès hagi de governar en solitari amb aliances puntuals amb els comuns i, per aritmètica, amb el PSC. Tot això requerirà una remodelació del Govern, amb l’entrada de nous consellers per ocupar els set departaments que quedarien buits i amb uns pressupostos per al 2023 pendents -ara en mans de Jaume Giró- indispensables perquè ERC pugui tirar endavant el paquet anticrisi que va prometre el president.

Però tampoc sembla que hi haurà pau en el cas que les bases postconvergents optin per mantenir-se a l’executiu. Ho va assenyalar el mateix Aragonès, dimarts, a la sessió de control del Parlament, quan va reclamar, si això passa, «lleialtat» perquè «després de 15 dies no es pot estar una altra vegada igual». No es descarta que, si Junts es queda, es dugui a terme una remodelació interna de l’executiu. En part, és obligada, com a mínim, a causa de l’elecció d’un nou vicepresident.

Compartir l'article

stats