Sentir-se perdut en intentar entendre la política catalana no és estrany: la coalició de govern a Catalunya està en dubte i comprendre les causes no és tasca fàcil. Aquesta és una guia ràpida sobre els orígens, motius i possibles conseqüències de l'enèsima crisi, potser la definitiva, entre ERC i JxCat:
Política catalana per a 'Dummies': Què està passant al govern?
La continuïtat del govern format per la coalició independentista entre Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Junts per Catalunya (JxCat) penja d'un fil, després que una nova crisi entre tots dos partits hagi portat JxCat a plantejar-se la seva sortida de la Generalitat, decisió que prendrà en una consulta als seus afiliats els dies 6 i 7 d'octubre.
L'origen: Junts pel sí, amb tu va començar tot
Més enllà de la rivalitat històrica, les tibantors com a socis de govern van començar en el si de Junts pel Sí fa set anys, quan el 2015 els dos partits (llavors ERC i l'extinta Convergència, de la qual és hereva JxCat) van anar de la mà en una llista electoral conjunta amb perfils de la societat civil, que va derivar en un executiu amb Carles Puigdemont com a president i Oriol Junqueras com a vicepresident.
Van ser dos anys de tensions i pressions mútues que van culminar amb l'1-O, una declaració unilateral d'independència i les cúpules d'ambdues formacions empresonades o, encara avui, fugides a l'estranger. D'aquella pols, venen aquests fangs. L'agra convivència actual parteix en gran manera d'aquell 2017 i de la seva complicada digestió que encara dura. De fet, la relació Puigdemont-Junqueras està totalment trencada.
De crisi en crisi, però condemnats a entendre's
Des de llavors, els greuges s'acumulen: retrets creuats per la independència frustrada, la decisió d'ERC de no avalar la investidura de Puigdemont com a president des de la distància, les desconfiances entre el president Quim Torra (JxCat) i els consellers d'ERC durant la pandèmia, les divergències estratègiques sobre el procés, la pèrdua del poder de JxCat en mans d'ERC o el desacord sobre quin paper ha de tenir Puigdemont des de Waterloo.
Aquests són solament alguns dels fets que han anat desgastant la relació entre dos socis que, no obstant això, estaven condemnats a entendre's si volien seguir endavant amb el procés independentista i mantenir el poder. I així han regatejat crisi... fins ara.
Del govern de coalició al de col·lisió: una obra en tres actes
Si la mala relació era un secret de domini públic, ara ja és un divorci en tota regla. I les diferències estratègiques s'han convertit en un abisme en aquesta legislatura, en la qual l'aposta pragmàtica d'Aragonès per la via del diàleg amb el govern de l'Estat és posada en dubte per JxCat, favorable a posicions més unilateralistes.
Una postura aguditzada amb l'elecció de Laura Borràs com a líder de JxCat. Precisament ella va ser protagonista del primer acte d'aquesta col·lisió final, quan al juliol ERC va donar suport a suspendre-la com a presidenta del Parlament pel seu judici per un cas de presumpta corrupció.
El segon capítol va arribar en forma d'ultimàtum després de l'estiu. JxCat va dur a terme una auditoria al Govern que suspenia la seva acció independentista, exigint rectificar abans del debat de política general en el Parlament. La seva possible sortida començava a gestar-se.
I fa una setmana va arribar l'últim acte, replet de girs de guió. Junts va posar en escac el president en suggerir que se sotmeti a una qüestió de confiança per incomplir els compromisos del Govern, al que Aragonès va respondre hores després cessant el seu vicepresident Jordi Puigneró (JxCat) per "deslleialtat", en no haver-li informat abans d'aquest moviment.
La reacció de JxCat va ser convocar una consulta interna per decidir si abandona el Govern. Després del fracàs de les negociacions in extremis entre tots dos partits, ara 6.465 militants de Junts tindran a les seves mans el futur del govern.
Què demanava exactament JxCat per seguir en el govern?
JxCat exigeix el compliment de tres punts de l'acord de govern que, al seu judici, no s'estan duent a terme: creació d'un espai de direcció estratègica de l'independentisme coordinat pel Consell de la República que lidera Puigdemont; unitat d'acció d'ambdues formacions a Madrid; i "amnistia i autodeterminació" com a úniques demandes en la taula de diàleg amb l'Estat.
ERC, en contraposició, argumenta que els punts de l'acord ja es compleixen o estan en fase de desplegament. Però entre bambolines suggereixen que JxCat busca recuperar el "poder perdut" en diferents terrenys: que Puigdemont tuteli Aragonès, boicotejar la taula de diàleg o desdibuixar l'àmplia diferència d'escons a les Corts.
La postura de JxCat és unànime?
JxCat arriba a la seva consulta dividida: Puigdemont, Borràs o la consellera Gemma Geis lideren el sector favorable a abandonar el Govern, mentre que Jordi Sànchez, consellers com Jaume Giró o Victòria Alsina o càrrecs intermedis que provenen de CDC demanen seguir; l'obsessió del secretari general, Jordi Turull, que ha evitat posicionar-se, és evitar la fractura interna.
Què pot passar si Junts surt / Junts es queda?
Si Junts deixés el Govern, ERC veu possible governar en solitari i amb "geometria variable", és a dir, acords amb diferents grups en funció del tema. Però seria un govern fràgil, sustentat solament per 33 diputats, lluny de la majoria absoluta (68). JxCat passaria a ser el segon partit de l'oposició (32), per darrere del PSC (33).
Si la militància apostés per seguir, el Govern prendria oxigen, almenys per un temps. Però l'amenaça d'una ruptura interna planejaria sobre JxCat, un partit amb dues ànimes (amb i sense passat convergent). I el lideratge de Borràs -i dels dirigents que apostin per trencar amb ERC- quedaria en dubte.
