Una teràpia experimental ha aconseguit que 16 nens amb paràlisi cerebral hagin recuperat part de la mobilitat gràcies a un conjunt d’implants elèctrics a la medul·la. Segons recull un estudi publicat ahir a la revista Nature Communications, aquesta nova eina ha aconseguit «millorar la funció sensorial i motora» de menors entre 2 i 16 anys amb diferents graus de paràlisi. És la primera vegada que s’aconsegueix una cosa així en nens.
L’èxit, liderat per l’empresa biomèdica SpineX, s’emmarca dins del primer estudi pilot amb aquest tipus de tecnologia en nens. Es tracta del mateix tipus d’eina que, tal com es va anunciar a principis d’any, va aconseguir que tres adults que havien quedat totalment paraplègics després d’un accident aconseguissin tornar a caminar, córrer, muntar a cavall o remar gràcies a l’ús d’implants electrònics. Però en el cas presentat ahir, a diferència dels assaigs anteriors, els investigadors han aconseguit estimular el moviment en nens que no havien tingut mai la capacitat de moure’s.
La teràpia es basa en una sèrie d’implants situats a la medul·la espinal i un aparell que permet modular un senyal elèctric. Segons explica l’equip científic a càrrec d’aquest treball, tots els nens tractats amb aquesta tecnologia han mostrat millores entre quatre i vuit setmanes després de començar la teràpia.
L’èxit d’aquesta teràpia, desenvolupada per la doctora Susan Hastings i el doctor Reggie Edgerton, ha estat descrit com un èxit científic pioner. «És la primera vegada que veiem l’aplicació d’aquest tipus de tecnologia per tractar lesions que afecten el desenvolupament de la persona des del seu naixement», afirma Josep M. Tormos, director de recerca de l’Institut Guttmann de neurorehabilitació i expert independent en l’estudi de SpineX .
Per entendre exactament com funciona aquesta eina i el potencial per al tractament de malalties, Tormos explica el següent. En condicions normals, el sistema nerviós controla els reflexos que permeten el bon funcionament del cos. En el cas del moviment, el cervell no només ordena quan i com moure una cama sinó que, a més, també dóna ordres per inhibir moviments. En el moment que es produeix una lesió, aquesta dinàmica es veu alterada. Per això mateix, els pacients que han patit lesions medul·lars perden el control del seu cos i, d’una banda, poden perdre part de la mobilitat i, de l’altra, poden desenvolupar moviments involuntaris. Les tècniques d’estimulació amb elèctrodes intervenen en aquestes dinàmiques danyades per intentar «reconfigurar les regles del joc». En el cas dels adults que han patit una lesió, els implants busquen restablir les connexions neuronals que s’havien perdut. En els nens amb paràlisi cerebral, el repte és crear senyals que fins ara no havien existit.
Assaig clínic
Els impulsors d’aquesta eina posaran en marxa un assaig clínic amb aquest aparell el 2023 i si els resultats ho avalen demanaran oficialment l’autorització d’aquesta eina per tractar la paràlisi cerebral en nens. El procés encara es podria retardar uns anys però obre una bretxa d’esperança per als nens afectats per aquesta malaltia.
