El president de la Generalitat, Pere Aragonès, estrena nou Govern 16 mesos després d’haver agafat les regnes de l’executiu. Després de l’abrupta sortida de Junts del Consell Executiu, la política catalana obre una nova etapa amb un gabinet monocolor que deixa enrere el repartiment de les conselleries al 50% amb JxCat. Amb aquest nou Govern i només 33 escons de 135, Aragonès intentarà acabar una legislatura la duració de la qual és ara més incerta que abans. Buscant aquestes noves aliances, el president de la Generalitat ha pescat en els caladors de Convergència, el PSC i els comuns amb independents que en el seu dia van formar part d’aquests tres partits. També torna a la Generalitat una de les dirigents del Govern de Carles Puigdemont.
En clau gironina, destaca l’elecció de l’exalcalde de Girona Joaquim Nadal, que va abandonar el PSC en no estar d’acord amb la seva postura respecte al dret a decidir i en els darrers temps s’ha acostat a ERC. Nadal ja té experiència com a conseller i a més és catedràtic a la UdG. També Gemma Ubasart forma part de la Universitat de Girona, on és professora, i ara serà consellera de Justícia. Paral·lelament, el metge nascut a Ripoll Manel Balcells serà el nou conseller de Salut.
JOAQUIM NADAL
Alcalde de Girona, candidat a la presidència de la Generalitat, conseller, portaveu del Govern i líder de l’oposició. Són els papers de la dilatada experiència de Joaquim Nadal, que una dècada després de la seva última responsabilitat pública torna al Palau de la Generalitat com a conseller d’Universitats. Catedràtic d’Història Contemporània a la UdG i professor universitari, coneix amb detall i des de diferents angles la idiosincràsia territorial de Catalunya.
Va formar part de la remesa d’alcaldes escollits a les primeres eleccions municipals de l’etapa democràtica, el 1979, i durant 23 anys va comandar de manera omnipresent l’Ajuntament de Girona. Entre el 1983 i el 1999 no va conèixer cap altra majoria que no fos l’absoluta. Aquesta fama el va portar a ser candidat a la presidència de la Generalitat el 1995, quan la CiU amb Jordi Pujol al capdavant encara era imbatible.
L’any 2003 irromp al Govern tripartit fent-se càrrec de la carpeta de Política Territorial i Obres Públiques. Tres anys després assumeix també de forma temporal la conselleria de Presidència després de l’expulsió d’ERC de l’executiu. En el segon tripartit amb José Montilla de president, Nadal va continuar portant el comandament de les infraestructures. L’any 2015 va deixar el PSC en considerar excessivament tímida la defensa que el seu partit va fer del dret a decidir. Es va refugiar a Girona, on va arribar a presidir el Pacte pel Dret a Decidir.
GEMMA UBASART
Gemma Ubasart serà la nova consellera de Justícia, Drets i Memòria. Ubasart va liderar l’espai de Podem a Catalunya als seus inicis, i va acabar dimitint el 2015 pel to del seu partit i de Catalunya Sí que Es Pot durant la campanya electoral del 27-S. Nascuda el 1978 a Castellar del Vallès, Ubasart és doctora i llicenciada en Ciència Política per la UAB i és professora a la Universitat de Girona. La cara de la nova consellera també és coneguda per les seves intervencions com a analista a diversos mitjans. Té un Diploma d’Estudis Avançats en Dret i un Màster Europeu en Sistema Penal i Problemes Socials. Ha fet estades de recerca i docència a diverses universitats europees i americanes.
MANEL BALCELLS
El director del Centre per a la Integració de la Medicina i les Tecnologies Innovadores, Manel Balcells -nascut a Ripoll- es convertirà en el nou conseller de Salut. Llicenciat i Doctor en Medicina i Cirurgia, especialista ortopèdia i traumatologia, se’l considera un dels impulsors de la medicina de l’esport a Catalunya, després d’especialitzar-s’hi a la Universitat de Montpeller. Va ser director mèdic de l’hospital de Granollers i president executiu de Biocat entre el 2006 i el 2010, i ostenta la medalla Josep Trueta al mèrit sanitari. El 2006, va ser durant uns mesos conseller d’Universitats, així com també va ser tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Granollers entre 1995 i 2004.
CARLES CAMPUZANO
Carles Campuzano ha estat l’escollit per rellevar Violant Cervera a la Conselleria de Drets Socials. Llicenciat en Dret, té una llarguíssima trajectòria política vinculada a l’antiga Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i posteriorment al PDeCAT, formació que va abandonar el juny de 2020. Després de ser regidor a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú (1987-1992) i diputat al Parlament de Catalunya (1992-1995), el mes de marc de 1996 es va estrenar com a diputat al Congrés, on s’hi va estar fins el 2019.
MERITXELL SERRET
L’exconsellera d’Agricultura Meritxell Serret serà la nova consellera d’Acció Exterior i Govern Obert. Serret va ser la consellera d’Agricultura entre el 2016 i el 2017, quan va ser destituïda amb l’aplicació de l’article 155. Es va exiliar a Bèlgica, on va exercir com a delegada del Govern de Catalunya a Brussel·les des del 2018. En les darreres eleccions catalanes va ser elegida diputada al Parlament i va retornar a Catalunya. Va comparèixer davant el Suprem i el jutge la va deixar en llibertat provisional.
NATÀLIA MAS
Natàlia Mas no és ni de bon tros una nouvinguda a la Conselleria d’Economia. La cúpula d’ERC ha apostat per una veterana amb una dilatada experiència a la sala de màquines dels diferents departaments amb més pes econòmic dins de l’administració catalana, i que prèviament va treballar durant una dècada a les oficines del Banc Central Europeu. Actualment estava a la direcció general d’Indústria, des d’on ha pilotat negociacions complexes com el nou Pacte Nacional per a la Indústria.
JULI FERNÁNDEZ
Cinc anys més gran que Pere Aragonès, Juli Fernández va entrar a les joventuts d’ERC gairebé alhora amb l’actual president i des de llavors ha exercit una extensa carrera vinculada al partit situant-se entre l’esfera municipal i el Parlament. Amb família manxega per una banda i murciana de l’altra, Fernández va ser alcalde de Sabadell entre el 2015 i el 2017, càrrec que el 2019 no va aconseguir revalidar per la victòria del PSC. Va ser delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya a Barcelona fins a l’any passat.
