La millor manera de tancar files és centrar-se en els atacs a l’adversari i deixar per a més endavant els conflictes interns. Així ho està fent Junts després de la victòria dels partidaris de deixar el Govern. A l’espera de decisions concretes sobre lideratges parlamentaris o recol·locació d’exconsellers, que arribarà després del sotrac que viu JxCat, s’imposa l’eufòria dels qui estan convençuts que han sigut coherents amb l’1-O davant una ERC que ha «abandonat l’independentisme».
Aquest discurs, més emocional que polític, porta a pronosticar una oposició dura al Govern monocolor del president Pere Aragonès. Però mentre això passa, els que defensaven seguir al Govern estan consternats, desolats i demanen explicacions al secretari general, Jordi Turull, que fins ara s’havia imposat al sector radical de Laura Borràs. A l’executiva d’ahir es va viure un debat intens, de nou.
Però encara amb el ressò de la votació de divendres i la destitució dels consellers de la formació, el discurs públic està en mans de Borràs i la idea de la falta de legitimitat d’Aragonès. Això es tradueix a nivell intern en una tàctica basada, afirmen, en poder preparar des de l’oposició i al carrer el «desbordament democràtic» que porta a la independència, a l’espera que el Govern d’ERC fracassi i Junts torni a tenir majoria institucional. Aquest escenari es basa en el «no podem seguir així» de Turull, però assumeix que hi haurà travessia del desert.
Aquest envalentiment porta fins i tot a parlar de depurar els qui no comparteixin aquesta via. Una via que en aquesta ocasió no només ha encapçalat Borràs, presidenta del partit, sinó que ha comptat amb la pressió directa de Carles Puigdemont i de Toni Comín. Aquest últim es va implicar telemàticament en l’executiva de vuit hores celebrada en la setmana del debat de política general, quan el president va cessar el llavors vicepresident Jordi Puigneró. I també va decidir fer campanya en favor del «no» de manera intensa quan es va convocar la consulta a les bases.
A l’executiva ahir hi va haver debat i els qui rebutgen el que s’ha decidit van exposar sense embuts el seu estupor. «Hem fet teràpia», feia broma un dirigent. Però s’imposa a aquesta hora que transcendeixi el soroll. Borràs se sent reforçada i el seu entorn, també, després de diversos revessos en el congrés de la formació i en les votacions d’òrgans territorials.
L’entorn de Turull no amaga el seu estupor amb el secretari general, que no es va pronunciar obertament, però que va jugar a favor de sortir del Govern. Segons algunes fonts, ho va fer mogut pel rancor a ERC en veure que els republicans no tenien en compte les tres exigències i l’ultimàtum de Junts, i també per la pressió de Puigdemont. Els fidels al secretari general i els membres del partit favorables a seguir en el Govern no amaguen la seva desolació: «És incomprensible. Ens hem enfonsat en la misèria, hem fet de la CUP», es lamenten. Les conseqüències, adverteixen, són incalculables: «¿Qui voldrà pactar amb nosaltres?».
