Pere Aragonès va fer ahir el seu particular «com dèiem ahir». Si en el primer Consell Executiu després de les vacances, amb l’ultimàtum de Junts fins i tot fresc sobre la taula, va fixar com a prioritat l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat per al 2023, sis setmanes després, i amb motiu de la presentació del nou Govern, va tornar als comptes i la seva importància. Aragonès parteix ara de més enrere, ja que a diferència d’agost ja no compta de sortida amb Junts per a la seva aprovació. I per això es va dedicar a intentar sotmetre els postconvergents a la màxima pressió possible. La seva frase, «no s’entendria, i seria una irresponsabilitat, que Junts, que ha elaborat aquests pressupostos, no els hi donés suport», es prefigura com a punt d’inici de qualsevol argumentari republicà.
L’intent de «pressing Junts» va ser tan entregat que no va permetre, ni tan sols, que el personal es distragués amb altres opcions. És a dir, amb els socialistes. Aragonès no vol que l’eventual «no» de Junts als comptes es produeixi com quelcom assumit i, fins i tot, raonable. D’altra banda, el president de la Generalitat va deixar clares les seves preferències: la negociació amb aquells que van donar suport a la seva investidura, Junts i la CUP, o bé als pressupostos d’aquest 2022, els comuns, excloent-ne, per tant, i en una primera fase, el PSC.
Això sí, sigui perquè no va voler que l’atenció es dividís entre postconvergents i socialistes, sigui per allò de «mai diguis que d’aquesta aigua no beuré», Aragonès va evitar tot intent dels mitjans de comunicació congregats al Palau de la Generalitat perquè vetés o no el PSC en la partida pressupostària. En cap moment no ho va descartar explícitament. No va seguir, per tant, la contundència del seu president de partit, Oriol Junqueras, que dissabte va asseverar que no es pactaria amb qui «va aplaudir fins a la carn viva a les mans l’empresonament» dels polítics independentistes.
Fonts republicanes van voler treure importància a l’òbvia disparitat, com a mínim, de to. «Es tracta d’un repartiment de rols, cadascun amb els seus matisos. El president adopta un to més mesurat i institucional i Junqueras pressiona el PSOE». Aragonès, a més, per tancar el cercle d’opcions, va asseverar que hi ha mecanismes perquè, amb uns pressupostos prorrogats, el Govern, via Parlament, faci servir els 3.100 milions d’euros que el Consell Polític Fiscal i Financer va acordar com a liquidació del sistema de finançament per a Catalunya el juliol passat.
L’encarregat de respondre a la pressió d’Aragonès va ser qui s’ha convertit en un màxim representant institucional de Junts, Albert Batet, líder del grup parlamentari. «Abans de parlar de pressupostos el president ha de resoldre la confiança que té el seu Govern al Parlament», va esgrimir el dirigent de JxCat, que va dedicar la seva intervenció exclusivament a carregar contra el nou executiu («vell» i «autonomista», segons l’argumentari de Junts) i a destacar la minoria en què queda ERC al Parlament.
«Primer hem de veure si ERC s’aclareix o no perquè Junqueras vetava el PSC i s’obria a prorrogar els comptes, avui Aragonès contempla que s’aprovin amb Junts i la CUP, s’hauran d’aclarir entre el senyor Junqueras i el senyor Aragonès», va atacar. I en relació a l’apel·lació del president a la responsabilitat de Junts, va assegurar: «Hem de ser responsables, rigorosos, el president va cessar el vicepresident i va tenir ocasió de manifestar el seu compromís amb el pacte» de legislatura. «Hi ha hagut un canvi radical d’orientació política», va afegir.
Un Govern «feble»
Amb tot, aquesta vegada Batet va evitar afirmar que el Govern no té legitimitat -com ha afirmat reiteradament la presidenta del partit, Laura Borràs- i el va titllar de «feble». Junts promet, segons l’argumentari esmentat, una «oposició constructiva» però es prepara per a un xoc frontal, com ja es va veure en les decisions de la Mesa del Parlament i en les afirmacions dels dirigents del partit. Tant és així que segueixen veient com una hipòtesi la convocatòria de les eleccions anticipades.
El que sí que va mostrar Aragonès són reflexos per evitar una possible trampa socialista per la qual es posés sobre la taula el suport creuat dels uns i dels altres als comptes de la Generalitat i als de l’Estat. Preveia l’exconseller d’Economia Jaume Giró que el Govern aprovés el projecte de pressupostos el dia 18 i donar inici, després, al tràmit parlamentari. Si s’hagués fet així, els comptes catalans amb prou feines anirien 15 dies per darrere, setmana amunt, setmana avall, dels del Govern, als quals els va donar el vistiplau fa vuit dies.
El president, tot i certificar que els pressupostos de Giró estan «pràcticament» elaborats, sí que va anunciar que el nou equip de la Consellera d’Economia, Natàlia Mas, «necessitarà un temps per aprofundir en el projecte i tancar-lo». Això provocarà amb tota seguretat que, a diferència d’aquest exercici, no hi haurà nous comptes l’1 de gener del 2023. El que s’anomena guanyar temps i separar una negociació, la de Madrid, de l’altra, la catalana.
