Junts per Catalunya ha pres la decisió més transcendent en els dos anys d’existència: sortir del Govern del president Pere Aragonès. Els efectes de la ruptura amb ERC encara s’estan digerint entre els dirigents del partit, la direcció dels quals afronta a partir d’ara una sèrie de reptes notables. Repassem els més destacats.
La unitat interna
Les costures internes estan al límit. JxCat va néixer com un partit plural -«som Junts, no ‘iguals’», repeteix el secretari general, Jordi Turull-, però aquesta vegada la distància entre els que celebren la sortida del Govern i els que es lamenten d’una decisió «desastrosa» és immensa. En un primer moment i fins a les eleccions municipals es pot imposar el tancament de files, però la incomoditat de dirigents notables com els ja exconsellers i alguns expresos independentistes és elevadíssima i no es descarten desercions. De moment sí que ha crescut el nombre d’afiliats. A més, el lideratge de Turull -que no es va mullar públicament en la consulta- ha quedat lesionat, especialment entre els seus fidels, davant de Laura Borràs -a qui havia guanyat alguna batalla interna notable- i Carles Puigdemont, expresident resident a Waterloo. La discrepància és frontal entre els que creuen que Junts és un moviment «d’alliberament nacional» que no té com a prioritat el Govern, i els que defensen que ha de ser un partit amb vocació majoritària i de gestió.
La pèrdua d'influència
És probablement el que més fa emportar-se les mans al cap els que van votar per seguir al Govern. No es tracta només de la pèrdua de 250 alts càrrecs i uns 23 milions en sous -part dels quals es converteixen en quotes per al partit, com passa en altres formacions-, sinó sobretot que un partit amb nombrosos dirigents de l’exconvergència no tindrà plataformes de propaganda. Al Parlament passaran a ser el segon grup de l’oposició després del PSC i amb un cap de files, Albert Batet, que no és precisament un líder carismàtic. Mediàticament, el missatge combatiu contra el Govern d’ERC pot ser entès durant una primera etapa, però els dirigents consultats admeten que sense capacitat de prendre decisions que afectin el futur dels ciutadans, aquestes gesticulacions aviat seran ignorades. Els dos principals dirigents, Laura Borràs i Jordi Turull, no tenen càrrecs institucionals. La capacitat de debilitar ERC al Parlament passarà, a més, per votacions de la mà d’adversaris com el PSC. Sense eleccions catalanes a curt termini, la travessia del desert sembla dura.
El repte de les municipals
Abans de l’estiu, Turull tenia clar que el partit havia de centrar el curs polític en les eleccions municipals, el principal repte electoral després dels comicis catalans en què Junts va quedar en tercera posició, si bé amb només un escó menys que ERC i el PSC. Les municipals són clau per a un partit nou, que incorpora part de la genètica convergent, que no és cap altra que la de la capil·laritat del poder territorial. La intenció era fitxar tots els alcaldes i alcaldables del PDeCAT oferint-se com un projecte amb accés al poder de la Generalitat, influència i projecció. Ara hi ha un interrogant sobre aquesta operació, i cal afegir que el partit no compta gairebé amb cap presència a l’àrea metropolitana de Barcelona i té pendent escollir candidatura a la capital, on Xavier Trias es prepara per ser candidat de nou, i també a Girona, que avui és la principal ciutat governada per Junts.
La política d'aliances
Amb el cop de porta a ERC, Junts tanca també la possibilitat -tot i que en política el «mai» dura pocs dies- d’arribar a acords de pes amb els republicans. El PSC continua estant vetat pels de Turull, i per això el marge de pactes de JxCat es veu limitat de cara al futur. Això per exemple pot afectar les expectatives de Xavier Trias a Barcelona, si el possible candidat de Junts obté un resultat que permeti entrar en alguna combinació de govern. Tindria mans lliures del partit per pactar amb ERC, pocs mesos després de renegar dels republicans, o amb el PSC? O dit al revés: voldrà Ernest Maragall, candidat republicà, estendre la mà a Trias abans que a Ada Colau? Els que han criticat durament la sortida del Govern consideren que Junts ha de recuperar com més aviat millor centralitat política perquè en cas contrari pot quedar aïllada en tasques d’oposició.
La unitat independentista
Una de les exigències a ERC per part de Junts era constituir un òrgan d’unitat estratègica independentista. Amb la ruptura, aquesta possibilitat queda més lluny que mai. El partit de Turull també exigia als republicans anar de la mà al Congrés, cosa que si abans ERC rebutjava -al·legant que disposa de 13 diputats davant dels 4 de Junts- ara ho farà amb més convicció després de la sortida de Junts del Govern. Pel que fa al CdR, el mateix: si ERC i la CUP ho veien fins ara com un organisme privat a mans de Junts sense legitimitat, ara li concediran menys relleu polític.
