El director general dels Mossos d’Esquadra, Pere Ferrer, va ser el primer ahir a donar explicacions públiques després de la polèmica destitució del comissari en cap, Josep Maria Estela. Ho va fer a El Matí de Catalunya Radio. I va enarborar la bandera de la feminització del cos policial per justificar la decisió d’apartar Estela nou mesos després d’escollir-lo per liderar una prefectura coral amb el comissari Eduard Sallent de número dos. Ferrer va assegurar que Estela no estava alineat amb la conselleria en el seu objectiu estratègic de feminitzar el cos i va afirmar que el desacord sorgit entre el comissari en cap i el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, a compte del nomenament de sis nous comissaris havia estat el «punt d’inflexió» que en va provocar la destitució. Dels 34 candidats a comissari, va desgranar Ferrer, n’hi havia 12 que havien estat seleccionats per ser nomenats. Entre aquests 12, hi havia quatre dones. Divendres, Elena va comunicar a Estela que de les sis places per a nous comissaris, quatre serien per a les quatre dones. Però Estela, segons Ferrer, no es va veure capaç de defensar aquesta decisió dins dels Mossos. Aquesta va ser «la discrepància» que va motivar «la ruptura» entre Estela i la conselleria i, en conseqüència, la destitució.
Els principals grups de l’oposició, Junts recent estrenat entre ells, van reclamar ahir a Elena que doni explicacions immediates i el PSC i els comuns no van descartar fins i tot demanar la reprovació del dirigent. Els grups urgeixen el conseller d’Interior a aclarir si s’estan produint «ingerències polítiques» en l’activitat del cos policial, com sosté el mateix comissari cessat. El Govern, per la seva banda, va aprofundir en les tesis d’Interior en negar que hagi existit alguna «ingerència política» en el cessament del comissari en cap dels Mossos i va atribuir la decisió a una qüestió de «lideratge» per part del conseller d’Interior per aplicar «el seu propi projecte, per a l’actualitat i per al futur, del cos policial», segons va dir ahir la portaveu Patrícia Plaja, que va assenyalar que els objectius del titular de la conselleria són «la modernització i feminització» de les estructures de la policia catalana. «No hi ha ningú imprescindible», va sentenciar.
«Soroll mediàtic»
Qüestionat per Laura Rosel sobre si Estela estava en contra de la feminització del cos, Ferrer va explicar ahir que no havia dit res. I preguntat per si no l’havia destituït en realitat per demanar que Sallent, el número dos, sortís de la prefectura a causa de la mala relació que existia entre tots dos, Ferrer primer va dir que no li constava que Estela hagués demanat la sortida de Sallent i, més endavant, va admetre que això va ser una cosa que va sortir en alguna de les moltes converses que han mantingut amb Estela durant aquest temps. Fonts de la conselleria, però, sí que diuen que des que això va passar, el mes de juny passat, la sortida d’Estela s’havia de produir tard o d’hora.
El director també va responsabilitzar del malestar al si del cos policial l’«elevat soroll mediàtic que distorsiona el funcionament del cos». La prefectura col·legiada que es va crear el desembre de l’any passat «segueix endavant», va prometre, tot i que ara ho farà amb el lideratge de Sallent. En sentit contrari a les informacions que assenyalaven que Sallent assumia el càrrec de manera provisional, Ferrer va assegurar que no està previst que Sallent sigui rellevat properament per una comissària i va negar que aquest hagi manat més que Estela en aquests nou mesos. També va defensar que la decisió de situar Sallent de número dos darrere d’Estela es va prendre de forma consensuada amb Estela abans de fer-se oficial el desembre del 2021. I va fer una defensa tancada de Sallent, «una persona d’una excel·lència que moltes organitzacions vodrien tenir».
Sobre les acusacions de l’exconseller Miquel Sàmper, que va assenyalar Sallent com un policia que ha tapat investigacions de corrupció al Govern, Ferrer va assenyalar que «són acusacions gravíssimes que qüestionen la seva honorabilitat».
