Els que van votar sortir del Govern davant dels que van defensar quedar-s’hi. Els que celebren la decisió d’haver passat a l’oposició davant dels que encara ho lamenten. Junts celebra avui a Vic la primera gran cita en la qual els quadres del partit que van optar per una opció i per la contrària es retrobaran cara a cara. El Consell Nacional, màxim òrgan entre congressos, es constituirà formalment després del conclave celebrat l’estiu passat amb un repte no menor entre mans: garantir la cohesió del partit després de la polarització constatada en el resultat de la consulta: el 55,73% va avalar la ruptura amb ERC, mentre que un 42,39% va optar per continuar.
El secretari general de l’organització, Jordi Turull, ja fa dies que aplana el terreny per a una trobada que la cúpula entén que ha de servir per fer catarsi, un exercici guiat que permeti els més contrariats amb la sortida del Govern desfogar-se per, després, fer pinya amb el rol d’oposició escollit per la majoria. L’objectiu de Turull és aconseguir que no s’instauri una divisió entre vencedors i vençuts ni hi hagi ferides que quedin obertes o es tanquin en fals després d’una decisió que admet que és «dura». Allunyar, en definitiva, el fantasma de les desercions, que es descarten almenys fins després de les municipals.
No en va s’ha previst un reconeixement als ja exconsellers, fora totalment també del Parlament perquè cap dels set tenia escó, i als alts càrrecs que també ha arrossegat la ruptura. En resum, s’espera aglutinar més de 300 assistents. L’únic discurs que s’emetrà davant de les càmeres serà el de Turull i no el de la presidenta del partit, Laura Borràs, que ha presumit d’haver defensat l’opció guanyadora. «Per molt ressò que tingui ella mediàticament i per molt actiu que sigui el seu entorn, la seva força no és tal a nivell orgànic», recalquen fonts de Junts, que recorden que per mesurar el poder intern cal tenir en compte qui domina les agrupacions.
L’ascendència en aquesta esfera la té Turull, que pretén apuntalar el posicionament del partit i mitigar així el desassossec de part dels quadres que temen que la pèrdua de la talaia de la Generalitat suposi una ona expansiva que arribi a ajuntaments i òrgans supramunicipals, a més de la incertesa de no saber quan hi haurà opcions de tornar al Govern. Borràs i dirigents com David Torrents, secretari d’organització, celebren amb eufòria indissimulada que ara el partit té les mans lliures per muscular-se.
Però Turull pretén projectar la mirada més enllà del curt termini. Junts ve precisament aquesta setmana d’estrenar-se a la bancada de l’oposició al Parlament amb una actuació dissenyada per exhibir la soledat d’ERC, fins i tot deixant caure un projecte de llei elaborat per l’exconseller Jaume Giró. Més enllà d’aquest primer enfrontament, queden mesos de legislatura -calculen que almenys fins a la tardor de l’any que ve-, i per això el secretari general vol cartografiar com serà la vida en una oposició que combini fermesa amb responsabilitat i en què entén que ara hi ha via lliure per pactar amb qui consideri, també amb el PSC. «Ni destruirem ni regalarem res», resumeix el seu entorn, encara que sí que descarten el suport als pressupostos.
«Ordenar-se internament»
«Es tracta d’ordenar-se internament i d’orientar el rumb amb la mirada posada a les municipals», expliquen des de la cúpula per definir el que es persegueix en aquesta primera trobada del Consell Nacional. Perquè encara que avui no es parlarà específicament d’aquesta cita electoral, aquesta és la inquietud que planeja entre alcaldes, candidats i regidors. Que la reunió sigui a Vic no és gratuït, és un dels fortins de Junts, amb l’alcaldessa Anna Erra, que culminarà vuit anys de mandat a la capital d’Osona, com un dels actius polítics més destacats per al futur immediat del partit.
Des de la direcció volen deixar clar que la majoria d’alcaldes del PDeCAT passaran a presentar-se amb Junts. Posen d’exemple llocs clau com Igualada, Martorell, Vilafranca o Puigcerdà i reconeixen Tortosa, amb Ferran Bel a l’alcaldia, com la principal localitat inexpugnable. L’anomenat Espai CiU, marca electoral registrada amb vocació d’aglutinar l’essència moderada que durant dècades va ser segell de l’origen de l’espai, tampoc no el veuen com una amenaça, sinó com l’escletxa d’un passat que alguns a Junts no neguen que troben a faltar. Sobretot ara que són lluny del Pati dels Tarongers.
