Les eleccions catalanes seran en qüestió de mesos. Aquest és el pronòstic que fa el secretari general de Junts, Jordi Turull, que va fer una crida ahir a un tancament de files dels seus dirigents perquè entenguin el pas per l’oposició no des de la pèrdua sinó des de l’oportunitat per actuar «sense hipoteques» i guanyar-se per la via dels fets la «credibilitat» dins de l’independentisme. Una etapa fora de la Generalitat que desitgen que sigui un curt i fructífer parèntesi, una aspiració, al costat de la de situar el nou envit a les urnes en un horitzó no gaire llunyà, que no deixa de ser una estratègia interna per insuflar moral i compactar el partit per ser l’alternativa a un Govern, el d’ERC en solitari, al qual atribueixen «resignació» i l’abandonament de l’objectiu de la independència.
El que va voler transmetre Turull especialment als dirigents que han viscut amb desassossec la sortida de l’Executiu és que toca estrènyer els punys perquè aquesta no sigui una llarga travessia pel desert. Per a això, va advertir, no es pot ser el «barrufet rondinaire» de l’oposició. Va transmetre que ara Junts serà ella mateixa «més que mai» per exhibir quin és el seu projecte. El Consell Nacional, màxim òrgan entre congressos, reunit a Vic es va dissenyar, precisament, per demostrar que s’ha allunyat el fantasma de la divisió o les desercions que va sobrevolar el partit durant la consulta.
Turull ja fa dies que aplana el terreny per a una trobada que la cúpula entén que ha de servir per fer «catarsi», un exercici guiat que permeti als més contrariats amb la sortida del Govern alleujar-se per, després, tancar files amb el rol d’oposició escollit per la majoria. L’objectiu de Turull és que no s’instauri una divisió entre vencedors i vençuts ni hi hagi ferides que quedin obertes o es tanquin en fals després d’una decisió que admet que és «dura». Allunyar, en definitiva, el fantasma de les desercions, que es descarten almenys fins després de les municipals.
No en va s’ha previst un reconeixement als ja exconsellers, fora totalment també del Parlament perquè cap dels set tenia escó, i als alts càrrecs que també ha arrossegat la ruptura. L’únic discurs que es va emetre davant les càmeres va ser el de Turull i no el de la presidenta del partit, Laura Borràs. «Per molt ressò que tingui ella mediàticament i per molt actiu que sigui el seu entorn, la seva força no és tal orgànicament», recalquen fonts de Junts, que recorden que per mesurar el poder intern s’ha de tenir en compte qui domina les agrupacions. L’ascendència en aquesta esfera la té Turull, que pretén apuntalar el posicionament del partit i mitigar així el desassossec de part dels quadros que temen que la pèrdua de la talaia de la Generalitat suposi una ona expansiva que arribi a ajuntaments i òrgans supramunicipals, a més de la incertesa de no saber quan hi haurà opcions de tornar al Govern.
Turull pretén projectar la mirada més enllà del curt termini. Junts ve aquesta setmana d’estrenar-se en el grup de l’oposició al Parlament amb una actuació dissenyada per exhibir la soledat d’ERC, fins i tot a costa de deixar caure un projecte de llei elaborat per l’exconseller Jaume Giró. Més enllà d’aquest primer ring, queden mesos de legislatura -calculen que almenys fins a la tardor de l’any que ve-, per la qual cosa el secretari general vol cartografiar com serà la vida en una oposició que combini fermesa amb responsabilitat i en la qual entén que ara hi ha via lliure per pactar amb qui consideri, també amb el PSC. «Ni destruirem ni regalarem res», resumeix el seu entorn, tot i que sí que descarten rotundament el suport als Pressupostos.
Des de la direcció intenten deixar clar que la majoria d’alcaldes del PDECat passaran a presentar-se amb Junts. En posen d’exemple places clau com Igualada, Martorell, Vilafranca o Puigcerdà i reconeixen Tortosa, amb Ferran Bel a l’alcaldia, com la principal inexpugnable. L’anomenat «Espai CiU», marca electoral registrada amb vocació d’aglutinar l’essència moderada que durant dècades va ser segell de l’origen de l’espai, tampoc ho veuen com una amenaça, sinó com l’escletxa d’un passat que alguns a Junts no neguen que trobin a faltar. Sobretot ara que són lluny del pati dels Tarongers.
