Els tambors de guerra sonen a la sanitat catalana. Seguint l’estela de la vaga de metges de Madrid i de la manifestació en defensa de la sanitat pública de diumenge (que va concentrar 200.000 persones), els sanitaris de Catalunya també estan estudiant mobilitzar-se. Ara mateix, encara que no hi ha res tancat, no es descarta una vaga. Uns 80 metges de l’Hospital de Mataró van començar ahir una sèrie de protestes per reclamar millores en les condicions de descans i retributives de les hores extres.
El problema «de fons» a Catalunya (i la resta d’Espanya), diuen els sindicats i col·legis mèdics, és el mateix que el de Madrid: sobrecàrrega assistencial (sobretot a l’atenció primària), males condicions laborals i una gran preocupació davant la propera remesa de jubilacions de baby boomers que no podrà ser coberta perquè no hi ha metges. Això darrer també passa a altres països d’Europa, com França i Alemanya, on es treballaran molts metges espanyols perquè les condicions són millors.
El sindicat Metges de Catalunya (MC) està realitzant, entre aquest mes i el proper, una sèrie d’assemblees en què consulten les inquietuds als facultatius. Fonts del sindicat donen per fet que hi haurà mobilitzacions, encara que de moment s’ignora el format (desconeixen si seran manifestacions, concentracions o directament una vaga) i la data de les mateixes (es parla de gener o febrer). Ara mateix, segons aquestes fonts, hi ha un 50% de possibilitats que hi hagi una vaga al gener. Però, malgrat aquestes previsions, no hi ha res tancat. El sindicat es va reunir dilluns per primera vegada amb el nou conseller de Salut, Manel Balcells. «Entre els sanitaris hi ha malestar, indignació i sensació de maltractament», assegura Metges de Catalunya.
Enuig per la longitudinalitat
Balcells no ha entrat amb bon peu a la conselleria. Dijous passat, al Parlament de Catalunya, va dir que la longitudinalitat havia quedat «antiga». L’atenció primària se li va llançar a sobre via xarxes socials. La longitudinalitat és la relació estable i mantinguda en el temps entre el mateix metge o infermera i els pacients. És característica del primer nivell de salut, és a dir, de la primària, i ha demostrat tenir beneficis directes en la salut dels pacients. La longitudinalitat es perd si els sanitaris estan rotant constantment perquè cobreixen baixes, com sovint passa, i no es mantenen temps al mateix centre de salut. Balcells tornarà a comparèixer avui al Parlament i els sanitaris ja li han exigit una rectificació.
El vicepresident del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), Jaume Sellarès, reconeix que no el sorprendria que hi hagués una vaga entre sanitaris, especialment a l’atenció primària, que ja va viure una de cinc dies el novembre del 2018. MC va acordar aleshores amb l’Institut Català de la Salut (ICS) fixar un màxim de 28 visites per metge i 12 minuts mínims. Però la situació no ha millorat, o no prou.
«La situació és duríssima. Jo sóc metge de família. La situació d’alguns centres d’atenció primària de Barcelona i dels afores és molt complicada», assegura Sellarès. Un exemple: la presidenta d’En Comú Podem al Parlament, Jéssica Albiach, va denunciar dimarts que ella mateixa havia demanat cita amb el metge de família i el CAP no va poder programar-la per als 30 dies següents. Per demostrar-ho va mostrar una pantalla de La Meva Salut amb l’avís.
La mitjana d’espera per accedir al metge de capçalera a Catalunya no és de 30 dies (és de 5,36 segons Salut, encara que les societats mèdiques recomanen un màxim de 48 hores), però la situació que descriu Albiach il·lustra el moment que viuen alguns centres d’atenció primària, sobretot de Barcelona. A mesura que se surt de la ciutat, l’«accessibilitat millora», admeten des de Metges de Catalunya.
Diferents, però no tant
«La situació de Madrid no és igual que la de Catalunya. Però hi ha punts comuns», assenyala Sellarès des del COMB. Per exemple, històricament hi ha hagut un «cert maltractament» a l’atenció primària (amb un «asfixiant nivell de burocràcia), a la qual els pressupostos, afegeix, «mai acompanyen». «Hi ha alguna cosa que cal saber llegir: quan les coses a la sanitat no es fan amb afecte, els ciutadans surten al carrer. Perquè la manifestació de Madrid va ser de ciutadans», va afegir Sellarès.
