La fiscalia recorre l'absolució de Torrent i l'exmesa del Parlament

L'acusació pública afirma, entre altres qüestions, que no se li va admetre una prova sobre la recusació d'un magistrat que havia d'haver participat en el tribunal

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit

J. G. Albalat

BARCELONA29 NOV 2022 17:40

La Fiscalia Superior de Catalunya ha anunciat que recorrerà davant el Tribunal Suprem la sentència que absolia el conseller d'Empresa i expresident del Parlament, Roger Torrent, i tres excompanys de la Mesa de la cambra catalana d'un delicte de desobediència al Tribunal Constitucional per la tramitació de dues resolucions l'octubre del 2019 sobre el dret a l'autodeterminació i la reprovació de la Monarquia. Aquesta decisió ha sigut comunicada a la Sala Civil Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que és la que va celebrar el judici.

Els motius al·ludits per l'acusació pública són una possible infracció de preceptes constitucionals i de llei (error en l'apreciació de la prova), així com trencament de la forma en haver-se denegat una diligència de prova quan, com a qüestió prèvia, es va sol·licitar la suspensió del judici per no haver-se resolt l'incident de nul·litat contra la recusació del magistrat Carlos Ramos com a component del tribunal. Els magistrats van rebutjar com a prova documental el testimoni íntegre de la peça de recusació.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va absoldre Torrent i els seus excompanys a la Mesa de la Cambra catalana Josep Costa (JxCat), Eusebi Campdepadrós (JxCat) i Adriana Delgado (ERC). Els motius: la falta de mandat «clar» i «concret» de les providències del Tribunal Constitucional que els advertien i que els acusats no «es van negar obertament» a complir els designis d'aquest òrgan. La resolució compta amb un vot particular de la magistrada Marta Pesqueira, que considera que els acusats haurien de ser condemnats.

Els informes dels lletrats

El tribunal remarca que les advertències del Constitucional del 10 i 16 d'octubre es refereixen a l'execució d'unes determinades sentències que no són sobre acords de la Mesa, a la qual qualifica d'òrgan de «caràcter administratiu», sinó respecte a resolucions del Parlament, i que la seva interpretació no és «unívoca». Destaca que l'òrgan parlamentari va tenir en compte els informes del secretari general i del lletrat major que «no són polítics», sinó «funcionaris objectius i imparcials». Les seves resolucions «motivades» van desestimar les reconsideracions efectuades per altres grups parlamentaris contra els inicials acords de l'admissió a tràmit de les propostes.